«Fuga de conills». Dramatúrgia de Martina Cabanas Collell. Intèrprets: Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez. Escenografia: Josep Sarsanedas. Disseny il·luminació: Bernat Jansà. Espai sonor: Guillermo Mugular. Disseny de vestuari i atrezzo: Berta Cabanas. Direcció: Martina Cabanas Collell. Companyia Zero10 Teatre. Sala Atrium, Barcelona, 1 març 2018.

«Fuga de conills» té el perill de caure en l'etiqueta de "teatre generacional". I sí que té alguna cosa de "generacional", però en el fons sobrepassa la pròpia generació retratada per entrar en conceptes d'un temps ple d'incerteses i sense la visió d'un futur clar al final del túnel que té en estat d'expectació i de xoc tothom, sigui quina sigui la seva generació. De reflexions còmiques, dramàtiques o de comèdia agredolça, com qualifica la pròpia companyia «Fuga de conills», ambientades amb personatges de darrere l'escenari n'hi ha unes quantes en el catàleg de muntatges teatrals. La majoria, però, miren enrere i s'inscriuen en la nostàlgia d'un temps que no tornarà. La diferència de «Fuga de conills» és que s'inscriu en la realitat artística i social d'avui mateix. Una parella d'actors sense feina fixa —ell (Pau Zabaleta), un "xenòfob" d'Spiderman o l'Home aranya, i ella (Maria Cirici), a la recerca de la maternitat que no arriba— es guanyen la vida com poden, fent animació infantil en festes particulars o col·lectives, recordant els càstings d'alguns anuncis i amb l'esperança d'haver estat de tant en tant "opcionats". El trio el completa un discjòquei (Artur Rodríguez) que odia el món que l'envolta i que punxa de tot, des de Johann Sebastian Bach fins a David Bowie, una opció musical que reflecteix també l'estat anímic dels personatges... [+ crítica]