«El mar no cap dins d'una capsa de sabates», de Laia Alsina Ferrer. Intèrprets: Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat. Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal i Gala Garriga. Disseny de llums: Rubèn Taltavull. Producció: Júlia Simó Puyo. Ajudant direcció: Robert González. Direcció: Laia Alsina Ferrer. Companyia El Martell. Cicle El Cicló. Teatre Tantarantana, Barcelona, 25 febrer 2018.

Quan acaba l'espectacle i mentre els espectadors surten de la sala, s'escolta, fora de guió, el rap de Valtónyc, el raper de les Illes que ha vist com se li ratificava la condemna de tres anys de presó per la lletra d'una de les seves peces considerades ofensives i com se li imputava el delicte d'atemptat contra la corona espanyola. Valtónyc és, juntament a l'artista censurat d'Arco, el pallasso amb el nas imputat per delicte d'odi, el mecànic que va ver ús del dret d'admissió... i tants altres casos, una de les víctimes els últims mesos de l'esqueixada de la llibertat d'expressió. És significatiu que, en senyal de solidaritat, la companyia jove El Martell punxi el rap "demoníac" de Valtónyc després de l'espectacle, «El mar no cap dins una capsa de sabates», que parla de la infància i dels enganys familiars i escolars que aquella etapa va anar carregant en la motxilla de la generació dels quatre personatges d'aquesta obra escrita per Laia Alsina Ferrer (Argentona, Maresme, 1988) i que es mou en una maroma finíssima entre el teatre de text —de molt de text ininterromput, gairebé insistent com un rap, durant 85 minuts— i el teatre físic, que és una de les etiquetes característiques de la companyia El Martell... [+ crítica]