21 de gener 2017

«Una casa a l'Est», de Laura Mihon. Traducció: Elm Puig. Intèrprets: Arántzazu Ruiz, Adrià Olay i Pau Sastre. Espai escènic: Daniel Ruiz. Attrezzo i assistència d'escenografia: Kaká Gouvea. Construcció d'escenografia: Paco Hernández Falcón. Vestuari: Maria Combalia. Disseny llums i tècnics: Natalia Ramos i Lluís Serra. Disseny espai sonor: Roc Codó. Ajudant producció: Mamen Gallego. Direcció: Laura Mihon. Col·lectiu La Santa. Cicle El Cicló. Baixos 22, Teatre Tantarantana, Barcelona, 19 gener 2017.

L'autora i directora d'aquesta obra, Laura Mihon, va néixer el 1988 a Romania. Quan tenia 4 anys es va traslladar a Sevilla amb els seus pares on va estudiar i créixer entre dues cultures. Actualment s'ha dedicat a la gestió cultural, concretament dins del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al teatre a Catalunya. No és estrany, doncs, que l'espectador situï l'ambientació de l'obra del col·lectiu La Santa, «Una casa a l'Est», a l'època de la dictadura comunista romanesa, malgrat que podria ambientar-se en qualsevol altre país de l'Est que ha vist com sobtadament canviava el seu futur —i també el coneixement que en tenia del passat— a partir de la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Laura Mihon parla, doncs, de les seves arrels, malgrat que admet que cap familiar seu ha volgut consultar els dossiers del règim obert al públic des del 2005 —més de dos milions de documents—, però sí que els seus pares els han parlat del que va representar per a ells, por i repressió, el règim comunista. No obstant això, la por a trobar en els dossiers segurament testimonis delators potser massa propers fa que molts ciutadans romanesos esborrin el passat amb l'oblit... [+ crítica]