04 d’agost 2017

«Sota la catifa», de Jordi Calafí i Alexis García. Banda sonora original: Malacara & Wilson Band. Intèrprets: Jordi Casdellans, Ramon Godino, Òscar Jarque i Raül Tortosa. Intèrprets audiovisual: Sílvia Sabaté, Rafaela Rivas, Enric Barba, Unai Mayo i Jan Garcia. Escenografia, vestuari i direcció de producció: Jofre Blesa. Disseny il·luminació i espai sonor: Daniel Gener. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció fotografia: Clàudia Pujol. Ajudant direcció audiovisual: Xavier Pijuan. Direcció audiovisual: Esteve Rovira. Producció audiovisual: Laboina Produccions. Direcció escènica: Òscar Molina. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 3 agost 2017.

Els dos autors d'aquesta obra escrita a quatre mans debuten en el teatre amb un tema que es pot situar a mig camí del thriller i la comèdia. Jordi Calafí (Martorell, Baix Llobregat, 1974) i Alexis García (Matanzas, Cuba, 1977) provenen principalment del món del cinema i el guionatge, i aquesta etiqueta es nota en l'estructura de «Sota la catifa», que arrenca com si els espectadors es disposessin a veure una pel·lícula en blanc i negre, inclou alguns petits muntatges audiovisuals també en blanc i negre que desvelen les interioritats dels protagonistes i segueix les lleis del guió creant una certa incògnita fins a trobar la clau del desenllaç. Tot això, dit i explicat força linealment amb alguns flaixbacs, sense que els espectadors hagin de decidir, per exemple com es fa en algunes obres teatrals prou conegudes, qui és el culpable i per què ho és ni tampoc qui és el mort i per què hi està. Dic això perquè com que en tot thriller, com mana el gènere, hi ha un mort, no seria gens estrany que dels altres tres presumptes culpables —Agatha Christie ho posava més difícil per als lectors i espectadors— els guionistes decidissin optar per tres solucions diferents i fer que els espectadors en triessin una. M'ho va semblar, que potser seria això, durant el plantejament, però al cap de tres quarts d'hora ben bons —el muntatge dura uns 70 minuts— ja vaig veure que la cosa no anava per aquí i que tot quedaria resolt i ben resolt... [+ crítica]

01 d’agost 2017

Balanç del Grec 2017: «Un Grec 2017 concentrat, amb millors resultats, i que demana un Off Grec»

Bon balanç del Grec 2017. Amb les limitacions que el Festival d'Estiu de Barcelona sembla que tingui des de sempre a l'hora d'augmentar espectadors —aquí el turisme cultural no compta. La reducció d'espectacles en relació a l'anterior edició ha propiciat la concentració d'esforços i, per tant, un millor resultat de la mitjana d'ocupació dels més destacables. La nova direcció de Francesc Casadesús —la marca de l'empremta de la dansa heretada de la seva anterior direcció al Mercat de les Flors s'ha fet notar— ha començat per fixar la mirada en Grècia. I si no s'hi repensa, diu que continuarà per Àsia, Amèrica... La volta al mòn en uns quants Grecs! Dades objectives: un total de 121.795 espectadors (no s'especifiquen els que són de pagament i els convidats). D'aquests, 55.994 han ocupat els espais de l'anomenat Grec Montjuïc (Amfiteatre, Teatre Lliure, Mercat de les Flors...). I 56.950 s'han escampat per les sales de l'anomenat Grec Ciutat. La resta, 8.851 espectadors, es comptabilitzen a partir de les activitats paral·leles (biblioteques, tallers, assaigs oberts...). Si comptéssim, doncs, només, els espectadors autèntics, és a dir, aquells que han ocupat una localitat, el total seria de 112.994 espectadors, lleugerament superior a altres edicions... [+ article íntegre]

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Teatre Grec Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Escenografia: Paco Azorín. Disseny de la il·luminació: Pedro Yagüe. Disseny de vestuari: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Jordi Collet. Moviment: Ferran Carvajal. Disseny del vídeo: Arnau Oriol. Disseny del so: Fran Gude. Ajudantia de direcció: Judit Pujol. Disseny i direcció de producció: Sandra Avella. Producció executiva: Rovima / Miguel García De Oteyza. Gerència en gira i regidoria: Isabel Echarren. Ajudantia d’escenografia: Isabel Sáiz. Ajudantia de vestuari: Charo Jiménnez. Fotografia i cartell: Sergio Parra. Vídeos: Arnau Oriol. Premsa: María Díaz. Realització del vestuari: Sastrería Cornejo. Realització de l’escenografia: Teatre Auditori Sant Cugat. Cap tècnic i il·luminació: Alberto Hernández. Maquinària: Javier Cala. So: Pablo De La Huerga. Sastreria: Purificación Fernández. Distribució: Rovima Producciones. Direcció: Carme Portaceli. Una producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2017, Rovima Producciones, el Teatro Español i Pentación. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc. Barcelona. 30 juliol... [+ crítica]

29 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Disseny del so / Concepció sonora: Carlos Gómez. Disseny del vídeo, direcció tècnica i ajudantia de direcció: Txalo Toloza. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació general: Helena Febrés Fraylich. Coordinació al Marroc: Arts&Love i Ahmed Hammoud. Una producció d’Elèctrica Produccions. Coproduït pel Mucem (Marsella), Grec 2017 Festival de Barcelona i Temporada Alta de Girona. Amb el suport de: Les Bancs Publics / Les Rencontres à l’échelle (Marsella). Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona. Del 27 al 29 de juliol... [+ crítica]

28 de juliol 2017

«La grenouille avait raison». Concepte: James Thiérrée. Interpretació: Sonia SonYa Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassince, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thiérrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thiérrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Direcció: James Thiérrée. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 juliol 2017.

El conte «El rei granota» o «El príncep granota», recollit pels germans Grimm el 1812, explica que una princesa que està jugant li cau una pilota d'or a l'estany. Una granota s'ofereix a ajudar-la per recuperar la pilota a canvi d'un regal. La princesa li ofereix riqueses, que és l'únic que sap que té, però la granota demana només ser la seva amiga, seure plegades a taula i dormir juntes. La princesa hi accedeix a contracor, però quan té novament la pilota, fuig de pressa i corrents sense complir la promesa. L'endemà, la granota, indignada, va a Palau per reclamar el compliment del pacte amb la princesa. El rei hi consent i obliga la seva filla, la princesa, a obrir la porta a la granota i a sopar plegades. Però, a la nit, quan són les dues a la cambra, la princesa no vol que la granota estigui al seu llit i l'estimba contra la paret. I, pataplaf!, la presumpta granota es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa malèfica. Aleshores, la parella —príncep i princesa— comença una nova vida d'amor. Per descomptat, les versions posteriors del conte ensucren la situació i canvien el pacte per un petó, per evitar l'escena de la violència. I així és com es fa famós el petó que totes les criatures coneixen i que serveix per desfer encanteris. James Thiérrée fa una mena d'abstracció del conte de la granota —en realitat es queda amb la granota— i, sota el filtre del gènere fantàstic, crea una nova versió de la importància de complir amb les promeses, de la hipocresia de les aparences i del guany de la maduresa a partir de la sexualitat, ja sigui posant-te una granota al llit o fent-li un petó i descobrint el príncep blau esperat de tota la vida. Però el creador de l'espectacle multidisciplinar (teatre, dansa, música, circ...) no dóna cap pista sobre la gènesi de «La grenouille avait raison», tira pilotes fora quan se li pregunta per la qüestió, i deixa qualsevol interpretació a la imaginació dels espectadors. I aquesta és, probablement, la clau de l'encanteri de l'espectacle al qual els espectadors s'han d'acostar amb ulls i cor d'infant i creient també que fent-li un petó els descobrirà què amaga realment... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Regidor de la companyia: Laurent Driss, amb l’ajuda de Jordan Maia. Autoria: Cia. Kamchàtka. Interpretació: Cristina Aguirre, Maïka Eggericx, Sergi Estebanell, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz, Lluís Petit, Josep Roca, Edu Rodilla, Santi Rovira, Gary Shochat, Prisca Villa. Amb la participació especial de: Jan Estebanell, Leo Ferrer, Joan Rodilla, Carlota i Emma Rovira. Escenografia: Cia. Kamchàtka. Vestuari: Cia. Kamchàtka. Producció: CARRER88, S.L. Mànager: Jérôme Devaud (Melando). Distribució a Espanya i Portugal: Ana Sala (Ikebanah Artes Escénicas). Una producció de Carrer88 S.L. acompanyada per Melando. Grec 2017. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thierrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

23 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Veus: Roberto Baldinelli, Javier Gallego, Miren Iza, Eduardo G. Castro i Adriana Salvo. Escenografia: Ana Muñiz. Disseny de la il·luminació i direcció tècnica: Eduardo Vizuete. Ajudantia de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Ajudantia tècnica: Roberto Baldinelli. Disseny del so / Concepció sonora: Eduardo G. Castro. Ajudant de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Fotografia: Mario Zamora. Una producció de La tristura, el Festival de Otoño a Primavera de Madrid, Las Naves. Espai de Creació de València i la Comunitat de Madrid. Amb la col·laboració de Tafalla Kulturgunea, el Teatro Pradillo i el Centro Dramático Nacional. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 22 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.Grec 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Arranjaments musicals: Paco Viciana. Espai escènic: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Entrenament / laboratori: Moreno Bernardi. Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Disseny de la il·luminació: David Bofarull. Fotografia: Sergi Garriga Riu. Ajudantia de direcció: Boris Daussà. Ajudant d’espai escènic: Estanis Aboal. Producció executiva: Cristina Ferrer / Marta Riera. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, la Companyia Dei Furbi i el Teatro Libero de Palerm. Direcció: Gemma Beltran. Grec 2017. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 19 al 21 de juliol. [+ crítica]

22 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Composició i interpretació (cant): Jérôme Billy. Escenografia: Emmanuel Clolus Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec, 2017. Sala Fabià Puigserver,Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Traducció al francès: Françoise Arvanitis. Dramatúrgia: Charlotte Farcet. Interpretació: Dimitris Kranias i Wajdi Mouawad. Composició musical: Michael Jon Fink. Escenografia: Emmanuel Clolus. Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so / Concepció sonora: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Imatge, so i muntatge: Wajdi Mouawad. Mescla: Adéa Guillot i Ilia Papaspyrou. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Plató: Marion Denier i Magid El Hassouni. Ajudantia d’imatge i traducció: Vassilis Doganis. Ajudantia de muntatge de vídeo: Dominique Daviet. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

21 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Grec 2017. Anfiteatre Grec Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Escenografia: Paco Azorín. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Figurinista: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Orestes Gas. Edició d’imatges i ajudantia d’escenografia: Alessandro Arcangeli. Caracterització: Toni Santos. Ajudantia de direcció: Montse Tixé. Ajudantia de vestuari: Maria Albaladejo. Direcció de producció: Amparo Martínez. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Marina Vilardell. Ajudantia de producció: Cristina Moral. Cap de l’oficina tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Carles Capdet. Regidora: Anna Gas. Tècnic de llums: Paloma Parra. Tècnic de so: Guillem Rodríguez. Tècnic maquinista: Joan Bailón. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia de Sant Cugat. Confecció del vestuari: Goretti i Sastreria Cornejo. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. Direcció: Mario Gas. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 20 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Sala Hiroshima. Grec 2017. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Escenografia i vestuari: Joana Martí . Producció: Eduard Autonell. Una producció del Grec 2017 Festival de Barcelona i la Companyia Ignífuga. Premi Adrià Gual 2016 de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Amb la col·laboració de Fabra i Coats Fàbrica de creació. Direcció: Pau Masaló. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Trànsit & Cuba», de Maria Rovira. Artista convidada: Marianela Boán. Mercat de les Flors, Grec 2017. Barelona

Recull crítiques Grec 2017: «Trànsit & Cuba», de Maria Rovira. Artista convidada: Marianela Boán. Interpretació: Ballarins de la companyia Trànsit i del Ballet Acosta Danza. Una producció Promo’art & Bustamante, amb la col·laboració de CREA. Grec 2017. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 20 al 21 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Ones». Autoria: Ona Beneït. Interpretació: Ona Beneït. Direcció: Joan Fullana. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors, Grec 2017. Barcelona.

«Ones». Autoria: Ona Beneït. Interpretació: Ona Beneït. Dramatúrgia: Creació col·lectiva d’Ona Beneït, Joan Tomàs Martínez i Joan Fullana. Escenografia i disseny de la il·luminació: Col·lectiu Ones. Vídeo: Ona Beneït. Ajudantia de direcció: Joan Tomàs Martínez. Producció: Col·lectiu Ones i El somni Produccions. Una producció de Col·lectiu Ones amb el suport d’ILLENC. Direcció: Joan Fullana. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 18 al 19 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Històries d’Istanbul, a contrapeu», de Yeşim Özsoy. Dramatúrgia i traducció: Carles Batlle. Interpretació: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Grec 2017. Barcelona

Recull crítiques Grec 2017: «Històries d’Istanbul, a contrapeu», de Yeşim Özsoy. Dramatúrgia i traducció: Carles Batlle. Suport a la traducció: Yildiray Ileri. Interpretació: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny. Composició musical: Nuu (Guillem Llotje i Aida Oset). Escenografia: Adrià Pinar. Vestuari: Rosa Lugo. Disseny de la il·luminació: Adrià Pinar. Disseny del so / Concepció sonora: Nuu. Ajudantia de direcció i assistent de moviment: Andreu Martínez. Ajudantia d’escenografia i atrezzo: Maria Alejandre. Realització de vídeo: Erol Ileri – Bonobo Films. Direcció tècnica: David Pascual. Producció: Carles Manrique-Velvet Events. Fotografies i disseny gràfic: Clara Pousa. Distribució: Elena Blanco-Magnetica Management. Direcció: Joan Arqué Solà.  Una coproducció del Grec 2017 i Velvet Events S.L. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Del 13 al 16 de juliol... [+ crítica]

20 de juliol 2017

«CabaretA», de Maria Molins i Bárbara Granados. Dramatúrgia: Joan Maria Segura, Bárbara Granados i Maria Molins. Composició i direcció musical: Bárbara Granados. Intèrprets: Maria Molins, Bárbara Granados, Dick Them i Miquel Malirach. Disseny vestuari: Irantzu Ortiz. Disseny il·luminació: Marc Salicrú. Disseny so: Marc Santa. Disseny escenografia: Joan Maria Segura. Ajudant vestuari: Silvia Iglesias. Alumna en pràctiques: Magdalena Capellà. Producció executiva: Júlia Simó. Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Fotografia: David Ruano. Premsa: Joan Estrada. Distribució: Elena Blanco-Magnetica Management. Direcció: Joan Maria Segura Bernadas. Producció: Grec 2017, Sala Muntaner i Velvet Events S.L. Amb la col·laboració del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Sala Muntaner, Barcelona, 19 juliol 2017.

Reivindicar el Paral·lel —no vull dir pas les obres de remodelatge de les rotondes del segle XXI sinó el vell Paral·lel canalla dels anys 20 i 30 del segle passat— és un exercici sa i recurrent en el teatre català que afortunadament reapareix de tant en tant. I és que no hi ha res millor que engrandir els mites per mantenir-los vius i per continuar circulant per aquest món fins a convertir-nos en un esquelet, com l'esquelet, peça de facultat de medicina, que hi ha entre l'utillatge teatral d'aquest espectacle. Per cert, i no és malastrugança, però que consti que ja en són tres o quatre, els esquelets del Grec 2017, si sumem al de «CabaretA» els que també formen part, en os i os, de la banda de música de «Bodas de sangre» de La Perla 29. Aquí, l'esquelet de «CabaretA» és un personatge més que, en clau de titella gegant, tindrà el seu moment de glòria sota la manipulació de l'actor i músic Miquel Malirach: «Que tinguem salut», proclama l'ànima en pena! «CabaretA» és un espectacle fresc, divertit, breu, amarg com una ametlla borda i dolç com un gelat d'estiu... [+ crítica]

15 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Clean City». Autoria i direcció: Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Interpretació: Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

«Clean City». Autoria i direcció: Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Interpretació: Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache. Composició musical: Panagiotis Manouilidis. Escenografia i vestuari: Eleni Stroulia. Ajudantia d’escenografia: Zaira Falirea. Construcció dels titelles: Yiannis Katranitsas. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Disseny del vídeo: Nikos Pastras. Intervenció en el vídeo: Nelly Kambouri. Ajudantia de direcció: Ioanna Valsamidou i Liana Taousiani. Producció: Vasilis Chrysanthopoulos. Suport en la gira: Onassis Cultural Centre-Athens. Una coproducció de l’Onassis Cultural Centre-Athens i el Goethe Institut, dins del projecte Europoly Europoly és un projecte dels Instituts Goethe d'Europa en cooperació amb el Münchner Kammerspiele, Onassis Cultural Centre-Athens, Sirenos-Vilnius International Theatre Festival, Teatro Maria Matos de Lisboa i el Tiger Dublin Fringe. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 13 al 14 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «What is the Word». Direcció, coreografia i interpretació: Constanza Brncic. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona.

«What is the Word». Direcció, coreografia i interpretació: Constanza Brncic. Música: Triadic memories de Morton Feldman, interpretada per John Tilbury. Textos absents: Samuel Beckett. Ajudantia de direcció: Beatriz González Magadán. Disseny de so: Carlos Gómez. Espai escènic: Sara Ojanguren. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Vestuari: Marina Diaz. Producció: Anabel Labrador. Assessorament dramatúrgic: Albert Tola. Fotografia: Roman Rubert. Vídeo de l’espectacle i teaser: Cordelia Alegre i Clàudia Barberà. Una producció de La Sospechosa 2014-2016. Amb el suport de: L’Estruch, Ajuntament de Sabadell, Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i La Caldera Les Corts. Grec 2017. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 13 al 15 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Man Ray». Coreografia: Meritxell Barberá i Inma García. Sant Andreu Teatre SaT, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Man Ray». Coreografia: Meritxell Barberá i Inma García en col·laboració amb els ballarins. Ballarins: Cristina Reolid, Cristian Arenas, Miguel Ángel Fernández, Víctor Fernández, Kilian García, Cristian González, Jon López, Joel Mesa, Martxel Rodríguez, Mauricio Pérez. Mestre repetidor: José Belda. Assessorament artístic: Roberto Fratini. Vestuari: Estudio Savage. Acompanyament dramatúrgic: Eva Zapico. Composició musical i sonora: Caldo (David Barberá). Direcció i interpretació musical: Caldo. Moviment: Taiat Dansa. Direcció tècnica: Pablo Fernández. Disseny i creació de l’espai escènic: Lluís Crespo. Disseny de la il·luminació: Ramón Jiménez. Management i producció: Diego López. Relacions internacionals: Marta Fernández. Disseny gràfic: Pilar Estrada. Grec 2017, l’Institut Valencià de Cultura, el Ballet de la Generalitat, Taiat Dansa i Sagunt a Escena 2017. Sant Andreu Teatre SaT, Barcelona. Del 13 al 14 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Perra de nadie». Creació i interpretació: Marta Carrasco. Grec 2017. Sala Hiroshima. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Perra de nadie». Creació i interpretació: Marta Carrasco. Col·laboració artística (Vigilants de la nit): Dominique Falda. Direcció i dramatúrgia: Marta Carrasco, Pep Cors, Antoni Vilicic. Creació de la banda sonora: Marta Carrasco. Muntatge musical: Joan Valldeperas. Direcció musical: Marta Carrasco. Escenografia: Marta Carrasco. Urban coreography: Albert Hurtado. Vestuari: Pau Fernández i Cia. Marta Carrasco. Disseny de la il·luminació: Quico Gutiérrez. Disseny del vídeo: Jose Prados. Producció tècnica: Antoni Vilicic. Producció audiovisual: Jose Prados. Fotografia: David Ruano. Una producció de la Companyia Marta Carrasco. En coproducció amb el Centre Cultural Vilanova del Vallès (CC.VV.). Grec 2017. Sala Hiroshima. Barcelona, 2017. Del 12 al 14 de juliol... [+ crítica]

14 de juliol 2017

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumna en pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudant direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona, 13 juliol 2017.

L'any 2004 «plovia» teatralment a l'antiga Sala Beckett de Barcelona. A l'estiu del 2017, al Poblenou fa una calor que bat rècords. Però el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974), autor d'aquella celebrada i exportada obra «Plou a Barcelona» i també de «La trilogia animal» o la més recent «Victòria», recorda que la pluja, en la veu introductòria de la principal protagonista, la Periodista (Emma Vilarasau), a vegades és el detonant d'una decisió radical, potser perquè com cantava en Raimon, «Al meu país, la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc, és la sequera, / si plou massa, és la catàstrofe.» A «Un tret al cap», el dramaturg Pau Miró, sota una subtil pàtina d'humor que, malgrat la malaltia, hi aporta una altra de les tres protagonistes, la Dona (Imma Colomer), amaga una «sequera» i una «catàstrofe» personal —o col·lectiva— que també s'ha apoderat per extensió de la tercera protagonista del triangle femení de l'obra, la Noia (Mar Ulldemolins)... [+ crítica]

13 de juliol 2017

«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 juliol 2017.

Si aquest espectacle s'hagués presentat en una galeria d'art o un espai polivalent d'activitats multidisciplinars artístiques diríem, sense cap mena d'escrúpol, que és una performance. Però com que s'ha estrenat dins de la programació de final de temporada del TNC i, a més, sota el paraigua del Grec 2017, el qualificatiu es pot mal interpretar. Però sí que cal advertir que, malgrat el punt de partida de l'obra —la pel·lícula «Teorema», del 1968, de Pier Paolo Pasolini, amb Silvana Mangano i Terence Stamp, entre altres intèrprets, i música d'Ennio Morricone—, la versió teatral que n'ha fet el dramaturg Davide Carnevali (Milà, Itàlia, 1981), establert i relacionat amb el sector teatral català, i que ha adaptat al català el director Albert Arribas (Blanes, 1981) té realment molt de performance i, malgrat això, manté l'equilibri just entre el contingut textual de caire críptic i aire intel·lectual —combinatòria de Pier Paolo Pasonili, Walter Benjamin i textos bíblics— i la posada en escena, amb un cert ús i abús del farciment d'utillatge i maquinària escenogràfica, però també amb una mesurada direcció d'actors que la trama ha deixat que actuïn gairebé en solitari, amb pastilles idònies per a cadascú d'ells —amb breus minimonòlegs— però també en "solidaritat" amb el conjunt de la companyia... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes.Almeria Teatre, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes. Intèrprets: Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon. Músic en escena i compositor: François Leclerc. Concepció de les marionetes: Pierre Robitaille. Escenografia i il·luminació: Christian Fontaine. Vestuari: Érica Schmitz. Realització del vídeo: Marilyn Laflamme. Integració i programació del vídeo: Marc Doucet. Assessoria de moviment: Geneviève Dorion-Coupal. Ajudantia de direcció i subtítols: Léa Touzé. Maquillatge: Élène Pearson. Pintura i perruqueria de les marionetes: Zoé Laporte. Equip de construcció de les marionetes: Pierre Robitaille, Marie McNicoll, Zoé Laporte i Geneviève Bournival. Ajudantia d’escenografia i accessoris: David Mendoza. Construcció de l’escenografia: Alain Gagné (Québec), Art Coolers (Espanya). Sastreria: Hélène Ruel. Ajudantia de vestuari de les marionetes: Laurelou Famelart, Valerie Gagnon-Hamel, Jeanne Lapierre Tall: Judith Fortin. Enregistrament de vídeo: Hugo Pothier. Fotos d’assaig i funcions: Stéphane Bourgeois. Foto del cartell: Nicola-Frank Vachon. Direcció de producció (Québec) i producció delegada: Marc-Antoine Malo. Ajudantia de direcció de producció (Québec): Sophie Côté. Direcció de producció (Barcelona): Savina Figueras. Direcció de gira: Jo-Anne Sanche. Direcció tècnica i so: François Leclerc. Il·luminació i vídeo Périscope (Québec): Alexandra Gendron. Il·luminació i vídeo (Espanya): Juantxi Fernández. Direcció artística: Philippe Soldevila, Pierre Robitaille, Victor Alvaro. Una producció del Grec 2017, Théâtre Sortie de Secours (Québec), Pupulus Mordicus (Québec), Gataro (Catalunya) i Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro (Castella-la Manxa). Direcció: Philippe Soldevila. Almeria Teatre, Barcelona. De l’11 de juliol al 6 d’agost... [+ crítica]

12 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz. Sala Beckett, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Traducció: Adriana Nadal. Intèrprets: Ariadna Cabrol, Pau Roca, Anna Pascual, Wanja Kahlert i Adrià Montaña. Espai i il·luminació: Guillem Gelabert. Moviment: Mercedes Boronat. Col·laboració moviment: Guillermo Weickert. Disseny il·luminació: Guillem Gelabert. Espai sonor: Txume Viader. Construcció escenografia: Alambic Creativitat Tècnica. Construcció làmpades: Luminosos Viloro. Producció: Gerard Belenes, Adriana Nadal. Màrqueting: David Costa i María Antolín. Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz PSiRC. Grec 2017. Sala Beckett. Barcelona. Del 8 al 16 de juliol... [+ crítica]

11 de juliol 2017

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol.

Un muntatge teatral com «Beware of pity» —llegiu aproximadament: «Aneu amb compte amb la compassió»—, basat en la novel·la de tesi d’Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Rio de Janeiro, Brasil, 1942), titulada «Ungeduld des Herzens», traduïda de l’alemany al català per Joan Fontcuberta amb el títol «La impaciència del cor» (Quaderns Crema, 2010), una de les obres del llegat del malaguanyat editor Jaume Vallcorba —gairebé es podria dir, editor-recuperador de l’obra de l’autor austríac— requereix que els espectadors coneguin damunt per damunt, i molt millor si l’ha llegida íntegra, la trama que l’autor hi destil·la. Només així serà capaç de copsar plenament el discurs en V.O. sobretitulada, esclar, que la producció de la companyia anglesa Complicité i l’alemanya Schaubühne porta de gira aquest any per diversos teatres europeus, com el Teatre Lliure de Montjuïc dins el Grec 2017... [+ crítica]

10 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Mercat de les Flors.

«We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Interpretació: Adi Boutrous, Hillel Kogan. Música: Kazem Alsaher, Wolfgang Amadeus Mozart. Assessorament artístic: Inbal Yaacobi, Rotem Tashach. Il·luminació: Amir Castro. Direcció: Hillel Kogan. Producció: DDD – www.dddames.eu. Amb el suport del Ministeri de Cultura d’Israel i l’Israeli Lottery Arts Council. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors. Grec 2017. Barcelona. Del 9 al 10 de juliol... [+ crítica]

09 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney. Complicité and Schaubühne. Teatre Lliure Montjuïc.

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol... [+ crítica]

08 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta de producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta d’escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 6 al 16 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. La Seca Espai Brossa, Barcelona.

«Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Composició i interpretació musical: Clara Peya. Escenografia: Sarah Bernardy. Vestuari: Núria Llunell. Disseny il·luminació: Jordi Berch. Disseny so: Josep Sánchez-Rico. Producció i distribució: Gràcia Camps. Assessorament a la dramatúrgia: Marta Mariñas, Glòria Casas, Abril Frías i Gràcia Camps. Comunicació: Elena Gisbert. Assessorament artístic: Arantza López. Veu en off: Abril Frías. Una producció de Les Impuxibles. Grec 2017. Sala Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona. Del 7 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Mercat de les Flors, Barcelona.

«Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Ilias Chatzigeorgiou, Nondas Damopoulos, Chara Kotsali, Giorgos Michelakis, Ioanna Paraskevopoulou, Eva Georgitsopoulou. Composició musical: Vassilis Mantzoukis. Escenografia: Dimitris Nassiakos. Vestuari: Vassiliki Syrma. Disseny de la il·luminació: Nikos Vlassopoulos. Ajudantia de coreografia: Dimitra Mitropoulou. Una producció de l’Onassis Cultural Center. Coproduccions i residències: Maison de la Danse (Lió), Centro Cultural Villa Flor (Guimaraes) i O Espaço do Tempo (Montemor-o-Novo). Amb el suport del Ministeri Grec de Cultura i Esports. Grec 2017. Aerites Dance Company. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. De l'1 al 2 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria: Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Mercat de les Flors, Barcelona.

«El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria:
Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Producció: Isaac Lázaro, Núria Tejón i Roger Zanuy. Ajudants de direcció: Silvia Navarro i Cristina Martí. Interpretació: Xavier Frau, Andy Fukutome, Akemi Goto, Isaac Lázaro, Bàrbara Roig, Júlia Santacana, William Yazaki i Roger Zanuy. Escenografia i il·luminació: CUBE. Maria de la Cámara, Gabriel Paré. Vestuari: Núria Cardoner. Composició i direcció musical: Pep Sala. Coreografia: Maite Marcos. Regidoria: Eli Siles. Cap tècnic: Andreu Fàbregas. Disseny del so: Carles Puntí. Creació de vídeo: Pol Turrents i Glassworks. Operador de vídeo: Xavier Gibert. Traducció al japonès: Akiko Yamada i Akiko Iwasawa. Shôdo i sumi-e (cal·ligrafia japonesa i dibuix): Mitsuru Nagata. Entrenament actoral: Elena Fortuny. Ajudantia de producció: Míriam Mantolan, Akiko Yamada. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Kaiseki Teatre. Amb la col·laboració d’elBulli Foundation, Mibu, Tickets, Dos Palillos, Disfrutar Restaurant, comerjapones.com, Hattori School of Nutrition, K.K. Fantasy, MAPPA, Casa Àsia i Fabra i Coats Fàbrica de Creació. Amb l’assessorament de: elBulli Foundation: Ferran Adrià, Oriol Castro, Eduard Xatruch, Lluis Garcia i molt especialment Juli Sole. Mibu: Hiroyoshi Ishida, Tomiko Ishida, Hyroko Muramatsu, Susumu Muramatsu i Yukie Fukuda. elBarri: Albert Adrià i Kyoko Ii. Dos Palillos: Albert Raurich i Tamae Imachi. comerjapones.com: Roger Ortuño. Hattori School of Nutrition: Dr. Yukio Hattori. K.K. Fantasy: Yasuko Yoshida, Naomi Tanaka. MAPPA: Masao Maruyama. Grec 2017. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 3 al 5 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Sala Hiroshima, Barcelona.

«Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Interpretació: Euripides Laskaridis, Dimitris Matsoukas. Vestuari: Angelos Mentis. Composició musical i disseny del so: Giorgos Poulios. Programació, disseny de so i música en viu: Themistocles Pandelopoulos. Instal·lació de so i música en viu: Nikos Kollias. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Instal·lació de la il·luminació: Konstantinos Margkas, Giorgos Melissaropoulos. Assessorament en la dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Col·laboracions artístiques: Drosos Skotis, Diogenis Skaltsas, Simos Patieridis, Nikos Dragonas i Thanos Lekkas. Ajudantia de direcció: Dimitris Triandafyllou, Paraskevi Lypimenou. Assistent d’escenografia i disseny de vestuari: Ioanna Plessa. Ajudantia de producció: Samuel Esteves Querido i Lisandra Caires. Coordinació de la producció: Elisabeth Tsouchtidi. Direcció de producció: Maria Dourou. Una producció de l’Osmosis Performing Arts Co. Amb el suport de la Fondation d’entreprise Hermès, en el marc del programa New Settings. Coproducció: Athens Festival (Grècia), Theatre de la Ville (França), Eleusis 2021 European Capital of Culture (Grècia), Festival TransAmériques (Canadà), Julidans Amsterdam (Països Baixos) i Megaron - The Athens Concert Hall (Grècia). Amb el suport de: O Espaço do Tempo (Portugal), NEON Organisation for Culture and Development (Grècia), Centre Culturel Hellenique (França), Isadora & Raymond Duncan Dance Research Centre (Grècia). Línia aèria patrocinadora: AEGEAN Airlines. Direcció: Euripides Laskaridis. Grec 2017. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 5 al 7 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Un tret al cap». Autor i director: Pau Miró. Sala Beckett, Barcelona.

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció d’escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumne pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudanta direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona. Del 5 al 30 de juliol. [+ crítica]

«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola.


«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola. Interpretació: Gonzalo Cunill. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau. Ajudanta direcció: Alba Pujol. Dramatúrgia: Carlota Subirós. Construcció escenografia: Carles Hernàndez “Xarli”. Distribució: Art Republic (Elise Garriga i Iva Horvat). Producció: Jordi Puig “Kai". Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L, Temporada Alta. Festival de tardor de Catalunya i Trànsit Projectes. Direcció: Àlex Rigola. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 4 al 23 de juliol... [+ crítica]

07 de juliol 2017

«Paraules encadenades», de Jordi Galceran. Intèrprets: David Bagés i Mima Riera. Escenografia: Max Glaenzel. Disseny il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Audiovisuals: Oriol Paulo. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Coordinació tècnica: Jordi Thomàs. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Producció executiva: Íngrid Marín. Cap producció: Nati Sarrià. Direcció producció: Josep Domènech. Ajudant direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Producció: Bitò. Grec 2017. La Villarroel, Barcelona, 6 juliol 2017.

Quan David Bagés (Reus, 1966), un dels dos intèrprets protagonistes de «Paraules encadenades», psicòpata (¿de broma?), funcionari avorrit del Departament d'Agricultura de la Generalitat Catalunya i aspirant a obtenir el títol de psicòpata amb D.O. catalana per normalitzar el país, estira i arrenca el fil del telèfon fix per evitar que l'altra protagonista de l'obra, Mima Riera (Manlleu, 1986), infermera i psicòloga, exparella d'ell, segrestada en un teatre tancat i mort en ruïnes, faci una trucada, un pensa que el thriller angoixant que va descobrir fa vint anys el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no es pot moure de l'època en què se situa —la dels anys noranta del segle passat— perquè la clau de la trama és que no hi hagi telèfon mòbil. Si n'ha canviat de trames l'aparell mòbil! I això es nota, sobretot, en les obres teatrals, les pel·lícules, les sèries o les novel·les de gènere negre. Res seria com és si existís el mòbil dins de l'acció. I això també és el que fa que imprimeixi en cada obra l'empremta del temps en què s'ha creat... [+ crítica]

06 de juliol 2017

«E.V.A.», de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez / Chantal Aimée, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Col·laboració especial: Carme Fortuny, Mamen Duch. Música: Marco Mezquida. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Maria Armengol. So: Damien Bazin. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Francesc Isern. Producció executiva: Daniel López-Orós. Ajudanta vestuari: Marta Pell. Cap tècnic i operador il·luminació: Rubèn Taltavull. Operador so: Roger Ábalos. Maquinistes: Roman Ogg i Erin Bassa. Regidora: Carmen Álvarez. Transportista: Miguel Yuste. Construcció escenografia: Pascualín i Fusteria Roca Fitó. Caps tècnics teatre Romea: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Assistència direcció: Carolina Morro. Ajudant direcció: Marc Artigau. Direcció: Julio Manrique. Coproducció de la Companyia T de Teatre, Teatre Romea i Grec 2017. Teatre Romea, Barcelona, 5 juliol 2017.

Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa. Així, doncs, ara les T de Teatre demanen que els espectadors que es preparen les funcions com a bons minyons abans d'entrar al teatre sàpiguen que l'acrònim «EVA» és el que defineix l'escala mèdica per avaluar el grau de dolor d'un pacient. ¿I si no ets espectador bon minyó què...? Doncs, aleshores, t'exposes a pensar que les T de Teatre continuen amb la comèdia i amb l'humor de sempre que les va fer populars i que, mira, ves, s'han pres la llicència d'embolicar-ho una mica per fer-ho més interessant i com que, entre les veteranes de la companyia, hi ha l'actriu Carolina Morro —jove hereva del 25 aniversari—, que fa diferents papers de l'auca: d'ajudant de direcció de l'espectacle amb Julio Manrique, de filla d'un dels personatges, amb nom de fonts Eva, de cangur de les criatures d'un altre dels personatges, de cambrera en un restaurant d'upa de Copenhaguen amb un anglès excel·lent i de cambrera d'anar per casa en un local de tercer ordre a Barcelona, acabes interpretant que la metàfora intel·lectual potser rau en el fet de relacionar l'acrònim EVA amb el nom de fonts Eva —el de la noia aquella de la poma que ens ha costat tan cara— i que en el fons, de dolor, res, sinó alegria, alegria, que la colla fa 25 anys i s'ha de celebrar, ni que sigui cedint el pas a la nova generació que va néixer quan les T de Teatre també naixien. I per això l'auditori correspon a algunes de les escenes de l'obra «E.V.A.» amb sonores riallades perquè, de la mateixa manera que diuen que qui canta els seus mals espanta, també es pot dir que rient-se'n del dolor se n'espanten els efectes... [+ crítica]

El Cirque du Soleil torna a PortAventura World amb l'espectacle «Varekai» sota la carpa de la companyia

«Varekai». Dramatúrgia de Dominic Champagne. Compositora banda sonora: Violaine Corradi. Músics: Brigitte Larochelle, Denise Rachel, Paul Bannerman, Luke Notary, Laurent Gaudais, Chris Rua i Vuk Krakovic. Germans Santos (acròbates), Germans Bello (acròbates), Irina Naumengo (contorsionista), Octavio Alegría (malabarista), Dergin Tokman (dansa sobre crosses), Mercedes Hernández (pallassa), Steven Bishop (clown) fins a uns cinquanta artistes, acròbates, trapezistes, malabaristes i ajudants de pista. Disseny so: François Bergeron. Escenografia: Stèphane Roy. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Disseny maquillatge: Nathalie Gagné. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Coreografia: Michael Montanaro i Bill Shannon. Disseny il·luminació: Nol Val Genuchten. Dissenyador números aeris: Andreé Simard. Creador números pallassos: Cahal McCrystal. Dissenyador de rigging: Jaque Paquin. Disseny projeccions: Francis Laporte. Director de creació: Andrew Watson. Director d'escena: Dominic Champagne. Creació i guia de Guy Laliberté. Cirque du Soleil. Grand Chapiteau, Barcelona, 11 novembre 2010 (data de la crítica). Reposició: Palau Sant Jordi, Barcelona, 1 gener 2016.

Els espectacles del Cirque du Soleil es basen en un argument de fons que uneix tots els números dels artistes que hi participen i que converteix cadascuna de les actuacions en escenes d'una dramatúrgia sense paraules on els gestos, el ball, la dansa, la música, l'humor, els efectes teatrals, el multicolor i la il·luminació s'erigeixen també en coprotagonistes. Això continua passant a 'Varekai', un dels espectacles que té en gira des de fa vuit anys la companyia canadenca creada el 1984 per Guy Laliberté i Daniel Gauthier i que, després d'aquesta minitemporada a Barcelona, quatre setmanes, instal·lat encara a la futura plataforma del zoo marítim, espai mirant al mar veí del Fòrum, tanca la seva ruta europea per iniciar la d'Àsia. En el cas de Varekai —paraula d'origen romaní que vol dir aproxidament "en qualsevol lloc" en relació a l'esperit nòmada gitano— el protagonista és un jove Ícar que cau, un cop s'ha envolat en el seu desig de ser com un ocell, en un món desconegut, ple de criatures fantàstiques, on l'esperen tot un seguit d'aventures representades amb els números de circ, i on també canviarà la seva manera de viure i de veure's en el món perquè hi trobarà l'amor. La fusió del desig i la frustració, el bé i el mal, la guerra i la pau, el cel i l'infern, l'Orient i l'Occident, circulen per la trama de dues hores —hi ha una mitja hora d'intermedi per visitar tranquil·lament la zona de merchandising i restauració— que manté alguns dels elements característics del registre filosòfic dels creadors del Cirque du Soleil... [+ crítica]

05 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván.

«La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván. Interpretació: Israel Galván, Eloísa Cantón, Emilio Caracafé, El Junco, Ramón Martínez, Niño de Elche, Alejandro Rojas-Marcos, Alia Sellami i Uchi. Amb la col·laboració especial del Cor Byzantine Ensemble Polytropon: Panagiotis Andriopoulos (director), Angelos Bentis, Charalampos Kalapanidas i Dimitrios Karadimas. Col·laboració posada en escena: Patricia Caballero. Coordinació artística: Carole Fierz.Aparell dramatúrgic: Pedro G. Romero. Escenografia i direcció tècnica: Pablo Pujol. Vestuari: Peggy Housset. Disseny de la il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny del so / concepció sonora: Pedro León. Ajudantia de direcció i regidoria: Balbina Parra. Direcció de producció: Cisco Casado- A Negro Producciones. Assessoria de producció: Dietrich Grosse. Ajudantia de producció: Amparo Hernández. Una producció d’A Negro Producciones. En coproducció amb Festspielhaus St. Pölten (inkl. Artist Residency), Théâtre de la Ville / La Villette (París), Festival d’Avignon, Théâtre de Nîmes - scène conventionée pour la danse contemporaine, Sadler’s Wells London, Movimentos Festwochen der Autostadt in Wolfsburg, MA scène nationale - Pays de Montbéliard, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Théâtre De l’Archipel - scène nationale de Perpignan, L’Onde – Théâtre et Centre d’art de Vélizy-Villacoublay, Teatro Central de Sevilla. Amb la col·laboració de l’Agencia Andaluza de Instituciones Culturales - Consejería de Cultura - Junta de Andalucía, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministerio de Cultura. Amfiteatre Grec Montjuïc, Teatre Grec, Barcelona, 4 i 5 de juliol... [+ crítica]

04 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou.

«The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou. Interpretació: Pavlina Andriopoulou, Costas Chrysafidis, Ektor Liatsos, Ioannis Michos, Evangelia Randou, Kalliopi Simou, Drossos Skotis, Christos Strinopoulos, Yorgos Tsiantoulas, Alex Vangelis. Disseny escenografia i direcció d’art en col·laboració amb: Tina Tzoka. Col·laboració artística en el vestuari: Aggelos Mendis. Disseny il·luminació en col·laboració amb: Evina Vassilakopoulou. Col·laboració artística en el so: Giwrgos Poulios. Disseny de so: Kostas Michopoulos. Música: Johann Strauss II, Al bell Danubi blau, Op. 314. Adaptació de la música: Stephanos Droussiotis. Disseny de l’escultura: Nectarios Dionysatos. Vestuari i pintura de l’utillatge: Maria Ilia. Producció i creació executiva i ajudantia de direcció: Tina Papanikolaou. Assistència al director: Stephanos Droussiotis. Direcció d’assajos: Pavlina Andriopoulou. Direcció tècnica: Manolis Vitsaxakis. Regidoria: Dinos Nilolaou. Assistència a l’enginyer de so: Nikos Kollias. Assistència al disseny i la pintura de l’escenografia: Mary Antonopoulou. Assistència a l’escultor: Maria Papaioannou, Konstantinos Kotsis. Asistència de producció: Tzela Christopoulou. Mànager en gira i relacions internacionals: Julian Mommert Assistència a la producció executiva: Kali Kavvatha. Una coproducció de l’Onassis Cultural Centre – Atenes (Grècia). Coproduït per CULTURESPACES Greece 2017 (Suïssa), Dansen Hus Sweden (Suècia), EdM Productions, Festival d’Avignon (França), Fondazione Campania dei Festival – Napoli Teatro Festival Italia (Itàlia), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), National Performing Arts Center-National Theater & Concert Hall | NPAC-NTCH (Taiwan), Seoul Performing Arts Festival | SPAF (Corea), Théâtre de la Ville – Paris / La Villette – Paris (França). Producció executiva: 2WORKS. Amb el suport de l’ALPHA BANK Air Carrier Sponsor: AEGEAN Airlines. Grec 2017. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 2 al 4 de juliol... [+ crítica]

02 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani.

«Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani. Coordinació artística: Luisa Sancho Escanero. Interpretació: Iolanda Filipa Almeida, Felix Berning, Daphne Fernberger, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. «Metamorphers»: Música: Béla Bartók, Quartet de corda número 4. Interpretació en directe: Kubus Quartett (Ola Sendecki: violí, Ruth Gierten: violí, Liese Mészár: viola, Trude Mészár: violoncel). «Echoes from a restless soul». Música: Maurice Ravel, Ondine i Le Gibet, de Gaspard de la Nuit Piano, interpretació en directe: Ruslan Bezbrozh. «Moto perpetuo»: Música: 48nord (Ulrich Müller i Siegfried Rössert). Coordinació de la gira: Mondigromax – Cultius de cultura. Una producció de la Dresden Frankfurt Dance Company i el Teatro Arriaga Bilbao. Amb la col·laboració del Kubus Quartett. Estrena: 16 de novembre de 2016, Bockenheimer Depot, Frankfurt del Main, Alemanya. Dresden Frankfurt Dance Company: Director artístic i coreògraf: Jacopo Godani. Directora administrativa: Dr. Vera Battis Reese. Pianista: Ruslan Bezbrozh. Assistent del departament artístic i responsable de les xarxes socials: Raffaele Irace. Director tècnic, responsable de so i dissney de vídeo: Dietrich Krüger. Responsable de vestuari: Dorothee Merg. Compositor (48nord): Ulrich Müller. Producció tècnica i supervisió de llums / regidor: Ulf Naumann. Assistent del departament de premsa, relacions públiques i màrqueting: Sangram Singh Pabla. Compositor (48nord): Siegfried Rössert. Responsable de premsa, relacions públiques i màrqueting: Mechthild Rühl. Coordinació artística i representant del director artístic: Luisa Sancho Escanero. Producció, Planificació i management de la gira: Thomas Seidel. Assistent de la direcció administrativa: Martina Zimmer. Ballarins: Iolanda Filipa Almeida, Daphne Fernberger, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Emilie Nguyen, Viktoria Nowak, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Felix Berning, Tamás Darai, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. Amb el suport de l’Ajuntament de Dresden i l’Estat de Saxònia i també de la ciutat de Frankfurt am Main i l’Estat de Hesse. Companyia en residència a l’HELLERAU – European Center for the Arts in Dresden i al Bockenheimer Depot de Frankfurt am Main. Espectacle inaugural Grec 2017. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 1 i 2 juliol... [+ crítica]

«Letter to a man». Basat en el «Diari», de Vaslav Nijinkski. Text de Christian Dumais-Lvowski. Dramatúrgia de Darryl Pinckney. Música de Hal Willner. Intèrpret: Mikhail Baryshnikov. Disseny escenografia i concepte il·luminació: Robert Wilson. Vestuari: Jacques Reynaud. Col·laboració en el moviment i locució text: Lucinda Childs. Disseny d’il·luminació: A. J. Weissbard. Ajudanta disseny escenografia: Annick Lavallée-Benny. Ajudant direcció: Nicola Panzer. Disseny so: Nick Sagar i Ella Wahlström. Disseny vídeo: Tomek Jeziorski. Assistent direcció: Fani Sarantari. Regidora: Thaiz Bozano. Cap tècnic: Mauro Farina. Director tècnic: Reinhard Bichsel. Cap d’il·luminació: Marcello Lumaca. Cap d’escenari: Michele Iervolino. Operador canó seguiment: Fabio Bozzetta. Assistent dissenyador vestuari: Micol Notarianni. Assistent de Robert Wilson: Owen Laub. Maquillatge: Claudia Bastia. Productora delegada: Simona Fremder. Un projecte de Change Performing Arts i Baryshnikov Productions. Productors executius: Elisabetta di Mambro, Franco Laera Associat amb Huong Hoang. Per encàrrec de l'Spoleto Festival dei 2Mondi, BAM, Cal Performances University of California Berkeley i Center for the Art of Performance at UCLA. Amb la col·laboració de Teatros del Canal de Madrid i Les Ballets de Monte-Carlo / Monaco Dance Forum i CRT Teatro dell’Arte. Sobretitulació català: Glòria Nogué. Direcció: Robert Wilson. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1 juliol 2017.

El director Robert Wilson i el ballarí Mikhail Baryschnikov fan una exploració, lliure i al seu aire, i un exercici d'immersió poètica en la bogeria del ballarí i coreògraf d'origen polonès, Vàtslav Nijinkski (Kíev, Ucraïna, 1889 - Londres, 1950) a través del seu «Diari», escrit quan es va veure afectat per l'esquizofrènia, ballarí que, per cert, la història diu que havia actuat a Barcelona el 1917, dos anys abans de la malaltia, on va tenir un enfrontament amb l'empresari dels Ballets Russos, Serguei Diàghilev, el seu antic amant, que va acabar amb la seva sortida de la companyia, conflicte en el qual va intervenir judicialment —anècdotes de la trista vida— l'advocat i polític Francesc Cambó. No sé si tant Robert Wilson com Mikhail Baryschnikov tenen coneixement d'aquesta anècdota catalana en la trajectòria del personatge que recreen en l'espectacle de dansa-teatre o teatre-dansa o ni teatre ni dansa, «Letter to a man», però en tot cas, no apareix en cap de les accions de l'espectacle, que són 70 minuts de color, llum, música, moviment, gest, fantasia, ombres xineses, absurd i una mica de surrealisme que tot ho acaba amanint i posant-li el punt de sal que el fa gustós.... [+ crítica]

30 de juny 2017

Quim Masferrer reposa només per 3 dies el seu espectacle «Temps» a la Sala BARTS

«Temps». Text i dramatúrgia de Quim Masferrer. Intèrpret: Quim Masferrer. Regidor i partner d'escena: Agustí Rovira. Espai escènic: Llorenç Corbella. Vídeo: Sara Boldú. Moviment: Sílvia Brossa. Coreografia cadira: Martí Prades. Espai sonor: Dani Tort. Il·luminació: Cesc Pastor. Construcció escenografia: Guille Góngora. Cançó L'Angle noir: Roger Mas i Cobla Sant Jordi. Veu en off: Òscar Dalmau. Direcció: Ramon Fontserè. Producció: República de Guerrilla en col·laboració amb Festival Temporada Alta. Companyia Teatre de Guerrilla. BARTS (Barcelona Arts on Stage), Barcelona, 3 setembre 2014. Reposició: 30 juny 2017.

Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement 'Temps', li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel. El que ell fa es posar-se en la pell d'un home del carrer, com diria Pi de la Serra, que aprofita el seu últim alè per esbravar-se a doll sobre tot el que l'envolta. 'Temps' —que ve de lluny perquè es va estrenar el 2012 dins el Festival Temporada Alta i va fer una primera gira— no havia entrat encara a Barcelona a causa que Quim Masferrer es va embrancar després en la també celebrada aventura del programa 'El foraster', de TV3, que ja té en marxa la tercera temporada... [+ crítica]

29 de juny 2017

El musical «Sugar» es reposa, ara en espanyol, al Teatre Tívoli de Barcelona després de la seva arrencada en català el 2016 al Teatre Gaudí Barcelona

«Sugar (Con faldas y a lo loco)». Basat en el musical de Billy Wilder i I.A.L. Diamond. Llibret de Peter Stone. Lletres de Bob Merrill. Música de Jule Styne. Traducció i adaptació del guió: Bernat Hernández i Laura Olivella. Traducció i adaptació de les cançons: Roser Batalla i Roger Peña. Intèrprets: Bealia Guerra, Xavi Duch, Rubén Yuste, Pep Cortés, Maria Santallusia, Jordi Llordella i Dani Claramunt. Ballarins: Lorena García, Ariadna Canals, Núria Torrentallé, Ana Micó, Cristina Murillo, Paula Espinal, Roberto Provenzano, Adrià Garcia, Zuhaitz Sanbuenaventura, Óscar Planells, Javier Arroyo “Jota” i Pep Ribas. Músics: Filippo Fanó i Jairo Ortega (piano), Josema Martín i Valentí Querol (bateria),Bernat Hernández i Pau Lligadas (contrabaix), Ángel Girón (trompeta), Jordi Santanach i Sergi Felipe (saxo). Disseny so: Enric Vinyeta. Disseny il·luminació: Jordi Thomàs. Disseny vestuari: Som-hi Films. Vestuari: Rafató Teatre i Som-hi Films. Utilleria: Anna Gas. Il·lustracions, títols, grafisme i maquetatge: Addcom. Escenografia: Pau Doz i Mollet Escenografies. Coreografia: Laura Olivella. Assistent coreografia: Ana Micó. Ajudant direcció: Lluís Parera. Direcció musical: Bernat Hernández. Direcció: Pau Doz. Producció executiva: Som-hi Films. Producció associada: Addcom. Estrena en català: Teatre Gaudí Barcelona (TGB), 3 gener 2016. Reposició en català: Eixample Teatre, Barcelona, 15 novembre 2016. Reposició en espanyol: Teatre Tívoli, Barcelona, 29 juny 2017.

Ella era: Marilyn Monroe. I ells: Jack Lemmon i Tony Curtis. La pel·lícula: 'Some Like It Hot aka'. En doblatge barroer: 'Con faldas y a lo loco'. Any 1959. Billy Wilder i I.A.L. Diamond es van basar en una pel·lícula francesa del 1935, 'Fanfare d'amour', de Richard Pottier. De fet, aquest film ja havia promogut el 1951 un remake en alemany: 'Fanfaren der Liebe'. No seria fins al 1972 que la pel·lícula es convertiria en el musical de Broadway, 'Sugar', dirigit per Gower Champion. Des d'aleshores, en diferents versions, ha voltat pel món (el 2015 la mateixa companyia en va fer per primera vegada una versió catalana prou celebrada i premiada). Més val tard que mai. Per als qui no han vist la pel·lícula —ha plogut molt de color a la pantalla des del 1959!—, diguem que la trama passa durant l'època de la coneguda Llei Seca que va perdurar entre els anys 1920 i el 1933, i amb Chicago com a icona central. Dos músics sense gaire pedigrí i sense feina accepten un encàrrec de missatgers per recollir unes presumptes partitures, però es veuen obligats a fugir cames ajudeu-me perquè han estat testimonis d'una revenja criminal entre màfies. Troben la sortida i l'amagatall fent-se passar per dones entrant en una banda de música femenina que actua en hotels i sales de festa. Dels trets de metralleta al romanticisme. De la violència pistolera a la dolcesa. De la lletra, al ball i la cançó... [+ crítica]

28 de juny 2017

Josep Maria Flotats reposa al Teatre Borràs l'obra «Serlo o no» estrenada en català al Teatre Lliure el 2015

«Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestio jueva», de Jean-Claude Grumberg. Traducció del francès («L'être ou pas. Pour en finir avec la question juive») de Salvador Oliva. Dramatúrgia de Josep Maria Flotats. Intèrprets: Josep Maria Flotats i Arnau Puig. Escenografia: Alejandro Andújar. Construcció escenografia: Neo Escenografia, S.L. Disseny abric: Goretti. Perruqueria: Toni Santos. Il·luminació: Albert Faura. Interpretació musical en off: Dani Espasa. Direcció: Josep Maria Flotats. Coproducció Teatre Lliure i Taller 75. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 5 novembre 2015. Reposició en espanyol «Serlo o no»: Teatre Borràs, Barcelona, 28 juny 2017.

El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica. Aquesta és, em sembla, una de les conclusions amagades que es poden extreure i que hi ha darrere d'aquesta obra breu de l'autor francès, escriptor i guionista, Jean-Claude Grumberg (París, 1939), molt conegut i reconegut a França però, fins ara, inèdit aquí i, casualment o no, de la mateixa generació de Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939). Totes les funcions exhaurides només començar. De moment fins al 6 de desembre. Espectadors a la cua d'espera. Espectacle que demana pròrroga o, si més no, com en altres casos, reposició més endavant. Jean-Claude Grumberg, francès d'origen jueu víctimes de l'Holocaust, troba la manera de parlar de la tragèdia de la comunitat jueva amb ironia, humor afinadíssim i burxada emocional. I Josep Maria Flotats, com a intèrpret i director, ha sabut copsar aquesta intenció de Jean-Claude Grumberg disseccionant no tot un discurs —9 escenes de diàleg a dos i un breu monòleg d'epíleg— sinó cada frase, cada paraula, gairebé cada monosíl·lab, per dotar-los de tota la força expressiva del to en la manera de dir... [+ crítica]

21 de juny 2017

Suso Silva reposa al Moll de la Fusta de Barcelona el seu espectacle «Manicomio» del Circo de los Horrores

«Manicomio (El Circo de los Horrores)». Idea original: Suso Silva. Intèrprets: Suso Silva, Damian Pranay, Andrey Aversuskyn, Ganna Stepavova, Chris Lemon, Morian Hambright, Trío Essence, Barto, Graziella, Troupe Ceban, Carolina Coria i Carlos Pérez. Escenografia: Miguel Brayda. Disseny llums: Juanjo Llorens. Coreografia: Lola González. Vestuari: Menkes. Producció: Suma y Sigue Espectáculos. Direcció muntatge: Circ Hermanos Rossi. Direcció: Suso Silva. Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 11 febrer 2015. Espectacle recomanat a partir de 10 anys.

Quan una companyia que té les seves arrels en el circ integra en un espectacle les dues columnes vertebrals: pares i, en aquest cas, una filla petita, ja hi ha una bona part de continuïtat garantida. Suso Silva, aquest clown gallec nascut a Orense el 1962, participant en els seus inicis en el Circo de los Muchachos, guardonat amb el Premi Nacional de Circ del 2003, ha evolucionat cap a un concepte de circ que barreja l'antic art de pista amb el teatre, l'humor, el cabaret, la màgia i, de rerefons, el cinema.De tot plegat en surt un espectacle extraordinari com 'Manicomio' —abans va estrenar el 2009 al Teatre Victòria, 'Psicosis'— on els artistes, tots especialitzats i de primea línia en alguna de les tècniques del circ, es converteixen en múltiples personatges terrorífics, monstruosos, freakies, tocats per la bogeria i, per això, també molt lúcids... [+ crítica]

Investiguen l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma perquè els infants canten l'«Himne dels pirates» de l'obra «Mar i cel» de Dagoll Dagom per considerar-la d'adoctrinament gihadista

Pot semblar insòlit però és cert. La policia espanyola ha investigat l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma perquè en un concert de final de curs un grup de nois i noies va interpretar la coneguda peça «Himne dels pirates» del musical «Mar i cel» de Dagoll Dagom. Una mare es va negar que el seu fill cantés una cançó que, segons ella, té consignes contra els cristians. La mateixa mare també va protestar perquè els nois i noies anaven descalços i vestits de negre. La investigació se centra en diversos passatges de la cançó quan diu... [+ informació]

18 de juny 2017

«La Lloll i el secret d'El Maldà». Idea i dramatúrgia de Lloll Bertran. Actriu: Lloll Bertran. Actor: Eduard Autonell. Pianista: Ariadna Cabiró. Disseny de llums: Adrià Aubert. Tècnic de llums i so: Jorge Mur. Ajudant direcció: Bernat Cot. Direcció: Lloll Bertran. El Maldà, Barcelona, 16 juny 2017.

De segur que la majoria d'espectadors habituals d'El Maldà, quan enfilen el ram d'escales de la Casa Cortada (àlies Palau de Maldà) que porta a la petita sala teatral, pensen quins secrets deu amagar la història de la residència de l'antic baró que —si ell ho sabés es feriria!—, és més conegut per la decadència actual de les velles galeries reciclades en basar paquistanès que per la seva feina literària i periodística, precedent del costumisme i la crònica urbana. Amb aquest espectacle de la multifacètica actriu Lloll Bertran, potser ara els espectadors pensaran que, per fi, algú els explicarà els autèntics secrets del personatge i del casal del barri del Pi de Barcelona. Que s'ho treguin del cap, doncs. La Lloll és capaç d'anar més enllà del mateix baró i empescar-se una història de ficció que, si ella hi insisteix, pot passar a l'antologia de llegendes urbanes del passat com aquelles que, de tant explicar-les, acaben convertint-se en veritat... [+ crítica]

16 de juny 2017

«Bodas de sangre», de Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón. Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 15 juny 2017.

Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyat la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», tornat a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic... [+ crítica]

09 de juny 2017

La companyia Cocotte reposa el seu espectacle de gest «Les rois fainéants» al Teatre Tantarantana

«Les rois fainéants». Creació de la Companyia Cocotte. Intèrprets 2016: Clara Algaba, Lucas Escobedo, Berta Graells, Raquel Molano, Borja Nieto i Pino Steiner. Intèrprets 2017: Clara Algaba, Berta Graells, Borja Nieto, Pino Steiner, Agnés Jabbour i Ferran Echegaray. Escenografia i vestuari: Marta Bayer. Il·luminació: Sergio Santafé i Mario Andrés. Música i so: Somaya Dabbech, Víctor Fernández. Material audiovisual: Alba José i Mirafilms. Col·laboració de l'Escola Superior de Tècniques de les Arts de l'Espectacle de l'Institut del Teatre. Direcció de Joan Cusó. Sala Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 16 gener 2016. Reposició: Teatre Tantarantana, Barcelona, 9 juny 2017.

Ep!, semblen francesos... però les aparencen enganyen. És el que té el gest i el teatre visual: que no tot és com sembla que sigui. La joveníssima Companyia Cocotte recorre a una manera despectiva francesa d'anomenar els reis mandrosos, uns sobirans joves que la imatgeria popular ha representat al llarg del temps en còmodes carruatges estirats per bous i amb els cortesans a dins mirant les mussaranyes. El malnom de reis mandrosos (les rois fainéants) els ve a causa de les disputes per la successió que va fer que, molts d'ells, entre els anys 673 i 751, no escalfessin gaire temps el tron. L'espectacle 'Les rois fainéants' barreja diferents elements del teatre de gest, del teatre d'objectes, del guinyol —del gran guinyol i del menut de dits— sense renunciar a explicar una història que, per fer honor a les aparences, té lloc a la regió francesa de la Dordonya, en una antiga fàbrica fundada per un patrici industrial emmarcat en un quadre, i a través de mitja dotzena dels seus treballadors, fins que la rutina del dia a dia es veu sotraguejada per l'arribada d'una carta del Ministeri francès anunciant que la fàbrica serà enderrocada perquè, pel seu solar, hi passa una nova infraestructura de comunicacions... [+ crítica]

08 de juny 2017

«Amors & Humors», d'Abel Folk i Pep Planas, basat en textos de William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Traduccions de fragments de Shakespeare: Salvador Oliva i Joan Sellent. Assessora literaris: Jordi Carrión i Marilena de Chiara. Intèrprets: Pep Planas i Abel Folk. Soprano: Maria Altadill. Músics: Felipe Sánchez (guitarres), Javier Aguirre (viola de gamba) i Mikko Ikäheimo (llaüt). Espai escènica, atrezzo i vestuari: Abel Folk i Pep Planas. Il·luminació i so: Rai Segura i Abel Folk. Direcció producció: Glòria Casanova. Direcció tècnica: Raimon Segura. Regidor Àlex Folk. Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Producció: Ilerda Antiqua - Maria Altadill. Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, Girona, 3 desembre 2016. Reposició: Teatre Romea, Barcelona, 7 juny 2017.

L'espectacle és tan intimista que un pensa que l'escenari convencional és només una excusa prou legítima perquè arribi a més espectadors. «Amors & Humors» és d'aquelles peces de gourmet teatral que es poden passejar tal com s'ha cuinat per sales de concerts de cambra, tarimes de biblioteques, espais de centres cívics, caves poètiques o cafès-concert perquè la conjunció dels tres músics, els dos intèrprets i la soprano es basa en la seva naturalitat i fins i tot l'esqueixada de la quarta paret en relació amb els espectadors. Quinze peces musicals i potser un bis, si l'auditori insisteix. Són peces que remeten musicalment a l'època de Shakespeare i Cervantes —casualment els dos morts en dates gairebé similars segons el calendari de fa 400 anys— i que constitueixen, esclar, l'excel·lència de l'espectacle, tant per part dels tres músics com de les interpretacions de Maria Altadill (Tarragona, 1975). La soprano és una cantant formada inicialment a la seva ciutat, però després, i principalment, a Suïssa, amb gires internacionals, cosa que l'ha portat també a crear una escola de cant a Lleida, i personalment encaterinada amb la música antiga —el conjunt utilitza, a més de guitarres, viola de gamba i llaüt—, motiu, en part, de la gènesi de l'espectacle amb la complicitat d'Abel Folk... [+ crítica]

07 de juny 2017

L'obra «El preu», d'Arthur Miller, dirigida per Sílvia Munt, es reposa al Teatre Goya

«El preu (The Price)», d'Arthur Miller. Traducció de Neus Bonilla i Carme Camacho. Intèrprets: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. Escenografia: Enric Planas. Ajudant d’escenografia: Juli Sanjuan. Construcció d’escenografia: Taller d’escenografia Castells i Jorba-Miró taller d’escenografia. Disseny il·luminació: Kiko Planas (aai). Espai sonor: Jordi Bonet. Saxo tenor: Pepino Pascual. Vestuari: Antonio Belart. Ajudanta vestuari: María Albadalejo. Confecció de vestuari: Goretti Puente. Vídeo: Raquel Cors i Daniel Lacasa. Coordinació tècnica: Jordi Thomàs. Regidoria: Maria Miralda. Tècnic de so: Roger Àbalos. Tècnic de llums: Juli González. Enregistrament vídeo: Nanouk Films. Producció executiva: Macarena García. Cap de producció: Nati Sarriá. Direcció de producció: Josep Domènech. Cap tècnic del teatre: Moi Cuenca. Ajudanta direcció: Daniela Feixas. Direcció: Sílvia Munt. Coproducció Grec 2016 Festival de Barcelona i Bitò Produccions. Teatre Goya, Barcelona, 12 juliol 2016. Reposició: 8 juny 2017.

Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Miller a la catalana no només per això sinó també perquè la versió de Neus Bonilla i Carme Camacho és d'una exquisidesa lingüística tant en la forma com en el fons perquè sap alternar un discurs profund, que Arthur Miller ja serveix en safata com si fos senzill i quotidià, amb expressions, maneres de dir i un argot casolà que no encotilla gens ni mica l'acció sinó que, ben al contrari, l'aproxima als espectadors i els arrossega a manera que avança l'acció. Aquesta exquisidesa lingüística, afegida a un quartet interpretatiu de primera fila, s'arrodoneix amb la mà destra de Sílvia Munt, poc freqüent en la maroma de la direcció teatral, i que com el pintor quan acaba una tela, sembla que hagi acolorit cadascun dels personatges amb les pinzellades del to i la caracterització més adequats. Una direcció feta amb rigor teatral, sí, però que deixa entreveure també una mirada escrutadora d'ull de càmera, que és per on Sílvia Munt es mou últimament. Una combinació perfecta... [+ crítica]

05 de juny 2017

Les actrius Cristina Genebat i Clara de Ramon s'incorporen al repartiment de l'obra «Hamlet» en versió de Pau Carrió que protagonitza Pol López al Teatre Lliure de Gràcia amb totes les funcions exhaurides

«Hamlet», de William Shakespeare. Versió de Pau Carrió. Intèrprets 2016: Eduard Farelo, Pol López, Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez i Pau Vinyals. Intèrprets reposició 2017: Eduard Farelo, Cristina Genebat, Pol López, Xicu Masó, Clara de Ramon, Marc Rius i Pau Vinyals. Escenografia: Sebastià Brosa i Pau Carrió. Construcció escenografia: Jorba-Miró, estudi-taller d'escenografia. Vestuari i objectes: Silvia Delagneau. Ajudant escenografia i vestuari: Laura Clos Closca. Alumne en pràctiques: Carles Molero. Caracterització: Toni Santos. Il·luminació: Raimon Rius. So: Igor Pinto. Assessoria de moviment: Anna Rubirola. Mestre d'esgrima esportiva: Xavi Padilla. Ajudant direcció: Bernat Pons. Direcció: Pau Carrió. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona, 16 març 2016. Reposició: 6 juny 2017.

Cada nova versió de «Hamlet» que cíclicament apareix als escenaris aporta a les velles i noves fornades d'espectadors una nova visió del mite, una visió que gairebé sempre està condicionada pel moment històric, social i polític que viu el món i pels ulls com se'l miren els coetanis. Partir d'una obra com «Hamlet» que té en el seu original una durada de prop de sis hores —la més llarga de l'autor— i reduir-la a dues hores i mitja —hi ha vint minuts de mitja part— requereix d'entrada una disposició a la concessió i la netedat sense que es perdi el fil ni del discurs ni de la trama. La versió de Pau Carrió (Barcelona, 1981), que torna a Shakespeare després de la posada en escena de «Victòria d'Enric V», al mateix Teatre Lliure, el 2014, tensa aquest fil perquè als espectadors no se'ls escapi res del que passa sobre la maroma. I ho fa, com l'equilibrista, passant silenciosament i de puntetes sobre cadascun dels moments més essencials de la tragèdia, deixant que cada personatge tingui el seu moment i permetent-se la trapelleria de trencar el glaç entre els intèrprets i els espectadors amb escenes que no només serveixen perquè els uns i els altres prenguin alè sinó també per fer adonar de la identificació que hi pot haver entre els espectadors d'avui mateix i la ficció de la pretesa llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus, autor de la primera història que es coneix de Dinamarca, i l'especulació literària i històrica posterior que en fa Shakespeare, mirant al moment anglès de l'època.... [+ crítica]

28 de maig 2017

«Lucis et umbrae». Idea de Sergi Buka. Dramatúrgia i textos de Victoria Szpunberg. Composició musical i piano: Jordi Sabatés. Il·lusionisme i projecció llanterna màgica: Sergi Buka. Intèrprets: Sergi Buka, Jordi Sabatés i Rosa Serra. Escenografia: Enric Planas. Construcció escenografia: Pascualín. Il·luminació: Samantha Lee. Espai sonor: Joan Gil. Coreografia: Eulàlia Bergadà. Veu en off: Claudi Domingo Trifol. Col·lecció plaques llanterna màgica: Sergi Buka. Ajudant direcció: Agustín Balbi. Direcció: Xavier Martínez. Producció executiva: Macarena García. Producció tècnica: Joan Segura. Producció: TNC i Sergi Buka. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 28 maig 2017.

Un espectacle marcat per l'elegància i el preciosisme que caracteritza les creacions de Sergi Buka, que es presenta com a il·lusionista, ombroman i llanternista. Prop de noranta minuts immersos entre les llums i les ombres, entre el 1980 i el 2080, és a dir, entre el que es coneix del passat, la incertesa del present i la imaginació del futur. De fet, «Lucis et umbrae», un títol que Sergi Buka manlleva d'un llibre antic, del 1671, on s'hi anomena per primera vegada la llanterna màgica, són tres espectacles en un: per una banda la composició pianística de Jordi Sabatés, en directe a l'escenari; per una altra banda, la interpretació de l'actriu Rosa Serra, que protagonitza una primera part amb un text de caire críptic de la dramaturga Victoria Szpunberg, i per l'altra, la projecció... [+ crítica]

«Singing Talent Show». Guió de Lluís Grifé, Marta Torras i Benjamí Conesa. Coreografia: Hugo Riveros i Maria Torras. Intèrprets: Benjamí Conesa, Maria Torras, Hugo Riveros, Marta Torras, Dani Claramunt, Josep Gámez, Cristina Anchuela, Claudia Gregorio. Veu en off: Roger Pera. Pianista: Juan Diego Fidalgo / Juli Rodríguez. Il·luminació: Dani Gener. Vestuari i caracterització: Cristina Anchuela i Rafató Teatre. Disseny so: Roger Blasco. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció musical: Juan Diego Fidalgo. Ajudanta direcció: Maria Torras. Direcció: Benjamí Conesa. Producció: Namar Teatre Musical. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 28 maig 2017. Espectacle recomanat a partir de 7 anys.

Ens movem entre els xous temàtics de Disneylàndia i Port Aventura passant per les bandes sonores de les produccions cinematogràfiques de ca n'Ànec Donald dels últims temps. Es tracta d'un espectacle familiar eminentment musical que recrea els temes principals dels personatges de ficció de l'imaginari infantil, des de Tarzan o Hèrcules a la Ventafocs o Pocahontas. Tots ells, prínceps, princeses, herois, malvats o bons jans participen, quan ja estan gairebé a l'atur de les seves ocupacions, en un concurs televisiu estil càsting per optar a formar part d'una pròxima producció de dibuixos animats. Qui guia el xou és un locutor que té la veu en off de l'actor Roger Pera i que recorda el to solemne olímpic del desaparegut Constantino Romero. El guió marca les pautes de tota la trama, però de fet no hi ha una trama que plantegi, anusi i desenllaci en la línia convencional sinó que només serveix perquè cadascun dels personatges, individualment, en parella o amb l'ajut coral, faci el seu do de pit i demostri les seves aptituds com a cantant... [+ crítica]

«Somni d'una nit d'estiu», de William Shakespeare. Traducció de Salvador Oliva. Adaptació d'Adrià Aubert i Ariadna Pastor. Música original de Llorenç González i Guillem Roma. Arranjaments musicals: Ariadna Cabiró. Intèrprets: Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Ariadna Pastor, Laura Pau, Lluna Pindado i Àlvar Triay. Il·luminació: Adrià Aubert. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Confecció vestuari: Goretti Puente i Maria Albadalejo. Postissos: David Chapanoff. Moviment: Robert González i Anna Romaní. Ajudants direcció: Bernat Cot i Ariet Lea Jelinek. Direcció: Adrià Aubert. Companyia Els Pirates Teatre, Sala Joan Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 27 maig 2017.

Diferent, alegre, juganera, jovial, juvenil, festiva, acolorida, descarada i fins i tot “piratejada”. Tot això és aquesta versió semimusical de l'obra «Somni d'una nit d'estiu», que la companyia Els Pirates —la gestora d'El Maldà— ha aixecat sobre una tarima d'antics comediants de barraca a la sala gran de La Seca Espai Brossa, on la companyia ja ha estat en altres ocasions, abans de la seva aventura emprenedora a la casa del baró de les decadents galeries comercials. ¿N'hi haurà prou amb un mes de representacions? Tot fa pensar que l'elixir de “fer seguir” —els espectadors en poden tastar un glopet a l'entrada de la sala i sembla que no té regust de l'aigua de Canaletes— farà el seu efecte i el boca-orella correrà com la pólvora trabucaire fins a esgotar localitats ben aviat, cosa que si es compleix, malgrat la calor estiuenca, hauria de fer pensar en una segona temporada perquè l'espectacle ha acabat sortint tan rodó que no hi ha frontera d'edat per als espectadors i, sobretot, és un espectacle altament recomanable per a pre i postadolescents... [+ crítica]

27 de maig 2017

«Generació de merda. Un musical amb molts “likes”», de Xavier Morató (text) i Gerard Sesé (música). Intèrprets: Víctor Gómez / Albert Ruiz, Joan Olivé, Eloi Gómez, Berta Peñalver / Marina Pastor, Mónica Macfer, Gerard Sesé / Jaume Viñas. Músics: Gonçal Perales (piano), Narcís Perich (guitarra), Manel Romero (baix), Adrià Claramunt / Joan López (bateria). Coreografia: Griselda Astudillo i Helena Vicente. Escenografia: Jordi Bulbena. Vestuari: Ona Grau i Mariona Signes. Il·luminació: Dani Gener. So: Miguel García. Imatge: Ander Soto i Jordi March. Tècnic: Aitor Larrea. Arranjaments i direcció musical: Gerard Sesé. Direcció: Xavi Morató. Jove Teatre Regina, Barcelona, març-abril 2014. Reposició: Teatre Poliorama, abril 2016. Reposició: Eixample Teatre, Barcelona, desembre 2016, gener 2017. Reposició i revisió: Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 26 maig 2017.

Ja fa tres temporades que circula, però no s'esgota. Aquest és un musical fet i pensat per a una generació determinada que, dissortadament, si les coses no canvien, sembla que, per ara i tant, serà una generació rere l'altra. També és un musical que té complicitats “gremials” perquè hi han entrat i n'han sortit diversos intèrprets a cada reposició al llarg d'aquestes tres temporades, cosa que constata la “bona salut” del sector i la intemporalitat i l'atractiu del guió. La novetat més important d'aquesta renovada temporada és la incorporació en l'espectacle dels músics en directe. I també la millora en la representació de l'espai quadrilàter del Teatre Gaudí Barcelona que ha consolidat la bona acústica i, en conseqüència, la imprescindible comprensió de les lletres, que són, de fet, el guió essencial de tota la trama, amb text de Xavi Morató (dramaturg estrenat i premiat en diverses ocasions) i la música de Gerard Sesé (herència de nissaga musical familiar). Tot això al costat d'un repartiment de sis “encara joves” noms del teatre musical català que no necessiten presentació especial perquè la porten adherida en la seva trajectòria, que s'endevina feta de picar pedra, amb noms propis: «The Feliuettes», «Grease», «Los miserables», «Molt soroll per no res», «Rent», «La nit de Sant Joan», «Boig per tu», «The Wild Party», «El despertar de la primavera», «Tots som Anna Allen», «La gran duquessa de Gerolstein», «Oh my God Barcelona!», «Fama, «Hair» i fins i tot amb el grup DeudeVeu, guanyador del premi del 2013 del programa «Oh Happy Day» de TV3... [+ crítica]

25 de maig 2017

Tota la programació del Festival Grec 2017

El Festival Grec 2017 s'inaugurarà l'1 i 2 de juliol amb la Dresden Frankfurt Dance Company, que portarà tres coreografies de Jacopo Godani a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc. La programació de la 41a edició del festival compta amb 102 espectacles de teatre, música i dansa, 27 dels quals són estrenes, i 412 funcions durant el mes de juliol en diferents escenaris... [+ programa complet en PDF en aquest enllaç]

«Dansa de mort», d'August Strindberg. Versió de Jordi Casanovas. Composició musical: Carles Viarnès. Intèrprets: Mercè Arànega, Lluís Soler i Carles Martínez. Disseny il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny vestuari: Irantzu Ortiz. Ajudanta vestuari: Irene Vizcaíno. Disseny escenografia: Jordi Casanovas. Disseny so: Marc Santa. Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Producció tècnica: Paty Cortès. Direcció producció: Carles Manrique (Velvet Events). Col·laboració en la producció: Teatres en Xarxa. Producció: Sala Muntaner. Ajudanta direcció: Sílvia Sanfeliu. Direcció: Jordi Casanovas. Sala Muntaner, Barcelona, 24 maig 2017.

Som al 21 de febrer del 1981. Sí, dos dies abans de l'intent de cop d'estat al Congrés espanyol, conegut oficialment com el del coronel Tejero. L'espai ambiental és una illa mediterrània on, en una mansió que havia estat molt de temps enrere una torre de presó, viu un matrimoni que ha tocat les portes de l'infern de la seva relació. Ell, militar de l'antic règim convençut que no ha canviat res des del 1975 amb la mort del Dictador i mantingut per compassió pel comandament sense cap ascens meritori. Ella, una exactriu, anul·lada com a persona durant un quart de segle de matrimoni i amb la personalitat i la llibertat confiscades per l'opressió malaltissa del marit. Hi ha fills que viuen fora de l'illa. I hi ha un cosí d'ella que torna de l'exili forçat arran de les seves activitats en l'època de la clandestinitat i a qui van prendre els fills. Però —potser es preguntaran els futurs espectadors— ¿que no es tractava d'una obra del suec August Strindberg (Estocolm, 1849 - 1912), escrita el 1900, i ambientada en el seu espai nòrdic, tintada de la misogínia que va caracteritzar l'autor arran de la seva esquizofrènia de mania persecutòria focalitzada en el moviment feminista?... [+ crítica]

24 de maig 2017

L'obra «El test», de Jordi Vallejo, dirigit per Cristina Clemente, es reposa al Club Capitol amb un repartiment renovat

«El test», de Jordi Vallejo. Intèrprets 2016: David Bagés, Dolo Beltran, Mima Riera i David Vert. Intèrprets reposició 2016: Sergio Caballero, Dolo Beltran, Clàudia Costas i David Vert. Intèrprets reposició 2017: Sergio Caballero, Clàudia Costas, Carme Poll i David Vert. Espai escenogràfic: Jordi Casanovas. Vestuari: Irantzu Ortiz. Caracterització: Lucho Soriano. Cap tècnic: Xavier Xipell. Ajudant direcció: Sílvia Navarro. Direcció: Cristina Clemente. Sala Muntaner, Barcelona, 2 març 2016. Reposició: 14 desembre 2016. Reposició: Barcelona, Teatre Club Capitol, 24 maig 2017.

No és, o no hauria de ser, un estigma, però la interrelació entre guionatge i teatre sempre ha estat positiva, malgrat els puristes. I en el teatre català, ja fa temps que se'n veuen els resultats. Una de les últimes sorpreses és aquesta obra de Jordi Vallejo Duarri, autor de la generació dels trenta anys, que, per cert, el 2014, va obtenir amb «El test», en una primera versió, el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó. Amb una llarga trajectòria, doncs, com a guionista, format a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Jordi Vallejo debuta ara com a dramaturg amb aquesta comèdia, si és que es pot qualificar de comèdia, sobre les relacions humanes i la capacitat d'autodestrucció que tothom porta dins. Ja ho diuen: com més cosins, més endins. I malgrat que aquí no es tracta de cosins, sí que tres dels quatre personatges són allò que tòpicament s'anomenaria "amics de l'ànima" o, vulgarment, "carn i ungla"... [+ crítica]

16 de maig 2017

«Al i Oli (The Sunshine Boys)», de Neil Simon. Versió de Josep Minguell. Intèrprets: Josep Minguell, Mingo Ràfols, Oriol Casals, Àngela Jové i Thais Buforn / Bernat Muñoz. Veus en off: Frank Capdet i Xavi Martín. Escenografia: Ramon de los Heros. Construcció escenografia: Daniel G. Blanco. Vestuari: Jordi Bulbena. Ajudanta vestuari: Mariela Sernagoras. Construcció vestuari: Carmen González. Il·luminació: Lluís Serra. So: Ramon Olesti. Tècnic llum i so: Guillem Pol. Cap tècnic: Rafael Tomico. Regidors: Thais Buforn / Bernat Muñoz. Estudi gravació: Kaliope Studio. Producció executiva: Cristina Raventós. Ajudants producció: Àlex Verdú i Stasik Biel. Ajudanta direcció: Thais Buforn. Direcció: Josep Minguell. Producció de Bohèmia's. Teatre del Raval, Barcelona, 14 maig 2017.

L'allioli és una salsa espessa, grogosa o verdosa, depèn de l'oli d'oliva, que s'elabora al morter picant i remenant amb la mà de morter, triturant alls barrejats amb l'oli, amb una mica de sal i, segons els gustos, amb un raig de suc de llimona. Es fa difícil, pel títol escollit per a aquesta versió catalana, «Al i Oli», no pensar fonèticament en aquest ingredient de cuina. I posats a picar i remenar amb la mà de morter teatral, un diria que Josep Minguell ha tret tota la salsa possible de la comèdia de Neil Simon (Bronx, Nova York, EUA, 1927) que va escriure el 1972 i que, tres anys després, el 1975, amb guió d'ell mateix, va portar al cinema, amb la pel·lícula «The Sunshine Boys», dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Walter Matthau i George Burns. La trama és tan temptadora per a la gent de l'espectacle que Woody Allen i Peter Falk, el 1995, en van fer una versió per a televisió. Josep Minguell i Mingo Ràfols no són, precisament, dos actors que portin penjada l'etiqueta de còmics, com la duien en el seu moment Joan Pera i el desaparegut Paco Morán, arran del boom de «La extraña pareja», del mateix Neil Simon. Per això, aquesta juguesca que han organitzat té el doble atractiu de refrescar la popular comèdia de Neil Simon i de trobar els dos actors catalans en un registre al qual els espectadors no hi estan acostumats... [+ crítica]

14 de maig 2017

«Ciutat de vidre (City of Glass)». Basada en la novel·la gràfica de Paul Auster (text), David Mazzucchelli i Paul Karasik (adaptació i dibuixants). Traducció: Joan Sellent. Dramatúrgia: Mònica Bofill i Ricard Soler i Mallol. Intèrprets Grec 2016: Joan Arqué, Francesc Ferrer i Nuri Santaló. Intèrprets Sala Beckett 2017: Joan Arqué, Pepo Blasco i Nuri Santaló. Veu de Daniel: Gabriel Bofill. Escenografia: Josep Carreras. Il·luminació: Adrià Pinar. Vestuari: Carlota Ricart. So: Ariane Lamarre. Tècnic: Víctor Peralta. Projeccions: Adrià Pinar i Mònica Bofill. Assessorament moviment: Andreu Martínez. Ajudanta direcció: Mònica Bofill. Direcció: Ricard Soler i Mallol. Coproducció Companyia Obskené i Grec 2016 - Festival d'Estiu de Barcelona. Premi Adrià Gual 2015 projecte escenificació de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Estrena: Grec 2016. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona, 27 juliol 2016. Reposició: Sala Beckett, Barcelona, 13 maig 2017.

De la novel·la a la novel·la gràfica i de la novel·la gràfica al teatre (¿gràfic?). I el recorregut fins aquí ha durat trenta anys. Però sembla com si pel camí s'hagués perdut alguna cosa. En l'estrena molt fugaç —només dos dies— al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec del 2016, ja es va apuntar que aquesta adaptació de «Ciutat de vidre» de Paul Auster (Newark, Nova Jersey, EUA, 1947) —la primera novel·la de la «Trilogia de Nova York» que va rellançar l'escriptor internacionalment— necessitava alguns ajustos. El primer ajust, la sala. I aprofitant ara que la companyia Obskené —que va obtenir el premi Adrià Gual 2015 amb aquest projecte— és la resident de la nova Beckett, el muntatge s'ha resituat en un espai més idoni perquè els espectadors estan més a tocar de l'escenografia (¿gràfica?) —obra molt original de Joan Carreras, que ocupa el pla de l'escenari i les làmines del fons per a la projecció de les vinyetes, muntatge molt treballat d'Adrià Pinar i Mònica Bofill—, i gairebé se senten inclosos dins les pàgines de la novel·la gràfica, que els amants del gènere anomenen també còmic... [+ crítica]

13 de maig 2017

«Esquerdes Parracs Enderrocs», de Carles Santos i Jordi Oriol, a partir de Joan Brossa. (Títol inicial del projecte: «Collar de cranis»). Intèrprets (graduats en Arts Escèniques de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre): Arnau Armengol, Anna Berenguer, Ferran Echegaray, Jordi Font, Blanca Garcia-Lladó, Berta Graells, Mirena Nafarrete, Ireneu Tranis i Berta Vidal. Il·luminació: Quico Gutiérrez. So: Guillem Llotje. Escenografia i vestuari: Clàudia Vilà i Joana Martí. Coordinació escenografia i vestuari: Montse Amenós. Direcció i dramatúrgia IT Teatre: Daniel Monterroso. Coordinació IT Teatre: Ramon Simó i Pepelú Guardiola. Coordinació interpretació: Muntsa Alcañiz. Servei graduats Institut del Teatre: Mireia Siles. Composició (esgudiants de l'ESMUC): Bernat Giribet Sellart i José Mora González. Músics: Clara Canimas Furcarà (fagot), Álvar Rosell Martín (clarinet) i Julia Real Babí (oboé). Coordinació (professors ESMUC): Fèlix Pastor i Ramon Torramilans. Alumnes en pràctiques (Escola Superior de les Arts de l'Espectacle, ESTAE): Esther Porcel, Javier M. Castrillón, Carlos Álvarez, Dídac Mariné i Pablo Gómez. Tutors ESTAE: Guillem Llotje i Laura Gutiérrez. Coordinació tècnica ESTAE: Laura Gutiérrez. Ajudanta direcció de l'espectacle: Anna Llopart. Direcció de l'espectacle: Carles Santos i Jordi Oriol. Producció: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i TNC, amb la col·laboració de l'ESMUC. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 maig 2017.

L'espectacle respira Brossa, sí, però és marca Carles Santos en estat pur. L'única diferència és que el músic de Vinaròs, acompanyat en l'autoria i la direccció per l'actor Jordi Oriol, ha canviat el típic piano i els habituals intèrprets veterans dels seus muntatges per nou joves intèrprets, escollits mitjançant una convocatòria oberta, recentment graduats de l'Institut del Teatre. Una bona feina, en col·laboració amb el TNC, per fer el salt de la teoria acadèmica a la realitat teatral. Durant noranta minuts, Carles Santos esprem al màxim les possibilitats "energètiques" dels nou intèrprets: esgarips, xiscles, veus agudes, veus greus, jeroglífics lingüístics, gest, acrobàcia, algun impromperi verbal i picades d'ullet a Brossa i al mateix Santos, com si tot el que ocorre a l'escenari fos fruit de la creació dels mateixos joves i no d'una pauta marcada i conduïda pel músic. I alguna cosa hi ha d'això perquè fa la impressió que moltes de les accions que s'hi executen s'han acabat d'arrodonir a partir del treball d'improvisació dels intèrprets, seguint certes pautes i intencions del mestre, polides finalment per l'ampli quadre de coordinació i direcció de l'espectacle que ha passat de titular-se «Collar de cranis», segons el projecte inicial, a «Esquerdes Parracs Enderrocs», que probablement defineix més el resultat plàstic i vocal de la, diguem-ne, performance escènica... [+ crítica]

12 de maig 2017

«Ven a Fraguel Rock». Dramatúrgia de Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos López. Intèrprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan i Laura Vila Kremer. Escenografia: Xesca Salvà. Il·luminació: Gerard Orobitg. Disseny vestuari: Cinta Moreno. Confecció vestuari: SaraLo Serra Nilsson. Direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos López. Companyia Casa Real. Cicle El Cicló. Teatre Tantarantana, Barcelona, 11 maig 2017.

Com que qualsevol temps passat de la infància va ser millor que el que toca viure d'adult, no és estrany que la generació nascuda o influïda per les sèries televisives de la dècada dels vuitanta del segle passat recorri a l'enyorança d'alguns dels personatges d'aleshores per fer-ne una lectura des d'avui. Això és el que passa amb aquest espectacle que beu de les fonts de la sèrie infantil «Fraggle Rock», protagonitzada per titelles de drap anomenats «fraggles», que amb gairebé un centenar d'episodis, 96 exactament, es va emetre arreu del món entre els 1983 i el 1987 (aquí a partir del 1985). Els capítols es van recuperar després, a l'època del DVD, es va clonar més endavant amb un remake amb dibuixos animats i fa un parell d'anys es va anunciar el projecte d'una pel·lícula protagonitzada per l'actor Joseph Gordon-Levit... [+ crítica]

L'obra «Xarnegos» es reposa a l'Almeria Teatre amb recanvis en el repartiment i en funcions de dijous i divendres

«Xarnegos», de Marc González de la Varga. Dramatúrgia de Marc González de la Varga i Jorge Paz. Intèrprets: Roser Batalla, Camilo García, Albert Eguizábal, Marta Arán i Alzira Gómez. (Intèrprets 2016: Roser Batalla, Pedro Cámara, Albert Eguizábal, Alícia Puertas i Alzira Gómez). Il·luminació: Dani Guerrero. Tècnic funcions: Josep Sánchez-Rico. Direcció: Marc González de la Varga. Producció de Pentateatre. Amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música i Centre de les Arts (EMMCA). Almeria Teatre, Barcelona, 17 gener 2016. Reposició: 11 maig 2017.

Em sembla que superada la frontera del segle XX amb el segle XXI, l'ús, primer despectiu i després costumista i fins i tot afectiu, entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta del segle passat, d'anomenar "xarnegos" a una determinada societat immigrada a Catalunya ha caigut totalment en l'oblit. Però també és cert que quan el jove autor d'aquesta obra (29 anys) l'ha revifat, no s'ha fet gens estrany perquè tot acaba deixant rastre en el subsconscient d'aquells que ho han viscut. Marc González de la Varga és fill de mare lleonesa i pare madrileny. Els seus dos progenitors van venir a establir-se a Catalunya des de petits. L'obra 'Xarnegos', doncs, beu clarament de la font de viure entre dues cultures, la dels seus avis i els seus pares i la seva pròpia arrelada ja a Catalunya. Per això, el mateix autor i director introdueix l'obra amb una dedicatòria als seus avantpassats. Però l'obra va més enllà d'aquesta relació dual i s'endinsa en els fantasmes personals dels protagonistes, tots assistents en unes sessions de psicodrama conduïdes, tan bé com pot i sap, per un aspirant a professor argentí (Albert Eguizábal), assidu al mate com la majoria d'argentins... [+ crítica]

11 de maig 2017

«Els tres aniversaris», de Rebekka Kricheldorf. Títol original: «Villa Dolorosa». Traducció de Joan Negrié. Revisió text: Montse Sardà. Intèrprets: Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Miranda Gas, Joan Negrié, Victòria Pagès i Albert Triola. Disseny escenografia: Enric Planas. Disseny vestuari: Míriam Compte. Confecció vestuari: Nené Fernández. Disseny llums: David Bofarull. Disseny so: Guillem Rodríguez i Joan Solé Martí.Cap tècnic: Ramon Beneito. Cap tènic La Villarroel: Jaume Feixas. Producció: Eloi Isern i Paloma Arza. Ajudanta direcció i regidoria: Montse Tixé. Direcció: Jordi Prat i Coll. Coproducció: Sala Trono, La Villarroel, Teatre Metropol de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus i Teatre Principal de Valls, amb la col·laboració del Teatre de Salt. La Villarroel, Barcelona, 10 maig 2017.

«Les tres germanes», d'Anton Txékhov, que vénen del 1900, donen per molt. Diferents versions han ocupat els escenaris catalans dels primers anys d'aquest segle com la dirigida per Ariel García Valdés al TNC, el 2005, la de Carlota Subirós al Teatre Lliure el 2010, la deconstrucció de José Sanchis Sinisterra a la Sala Atrium, el 2012 (revisada el 2016), i encara la versió androide del japonès Oriza Hirata, del Mercat de les Flors, el 2013. Però totes aquestes posades en escena, tret de la robòtica japonesa, no s'apartaven gens de la línia marcada per Txékhov com ho fa ara la versió «Villa Dolorosa», de l'autora Rebekka Kricheldorf (Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1974) que, per no despistar ningú i crear també una similitud amb «Les tres germanes», l'adaptació catalana retitula «Els tres aniversaris». I és que sí, són realment tres, els aniversaris. En tempo teatral, tres actes. Però tres aniversaris d'una sola de les germanes, Irina, que en plena crisi de maduresa ja en fa 38, 39 i 40 (més gran per qüestions de guió que l'edat a la ratlla de la vintena de les germanes de l'original de Txékhov). Els espectadors assisteixen, doncs, a tres salts temporals, durant dues hores clavades de representació que passen tan volant com si fossin una peça breu, de tanta energia actoral, i que demostren que el pas dels anys no canvia res en la família vinguda a menys dels quatre germans —Serguéievna Prózorov en l'original— que en l'adaptació catalana de Joan Negrié (un dels pilars de la recentment tancada Sala Trono de Tarragona d'on procedeix el muntatge), són quatre fills orfes de pare i mare a causa d'un accident de trànsit, dos progenitors que, moguts per l'especialitat intel·lectual i la devoció que tenien per la la literatura russa, van batejar els seus quatre fills amb els noms txékhovians: Olga, Maixa, Irina i Andrei, a més d'introduir-los en les lectures clàssiques de més alta volada del segle XX des que tenien ús de raó, escatimant-los així les lectures de primera formació com tenien les altres criatures de la seva edat... [+ crítica]

10 de maig 2017

«La autora de “Las Meninas”», d'Ernesto Caballero. Intèrprets: Carmen Machi, Mireia Aixalà i Francisco Reyes. Escenografia i il·luminació: Paco Azorín. Ajudanta escenografia: Isabel Sáiz. Vídeo i ajudant d'i·luminació: Pedro Chamizo. Construcció escenografia: Taller d'Escenografia Sant Cugat. Vestuari: Ikerne Giménez. Espai sonor: Luis Miguel Cobo. Regidor / maquinista: Ronco. Tècnic so / vídeo: Enric Vinyeta. Sastressa: Silvia Domingo. Cap tècnic teatre: Roger Muñoz. Producció executiva: Maite Pijuan. Ajudant producció: Vanessa Tejero. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Assessor dramatúrgia i adjudant direcció: Ramón Paso. Direcció: Ernesto Caballero. Coproducció: Focus i Centro Dramático Nacional (CDN) - INAEM. Teatre Goya, Barcelona, 9 maig 2017.

Una cosa és clara: el 2037 —que és l'any on se situa aquesta sàtira reflexiva sobre l'art i la política— encara hi haurà internet com avui el coneixem, la gent es farà selfies, hi haurà televisions tradicionals... i encara quedarà alguna monja, com Sor Ángela, la monja copista que representa aquesta actriu mestressa del drama, la comèdia i el clown, Carmen Machi. De fet, a vint anys vista, que és com qui diu a un cop de pedra, segons l'autor i director d'aquesta obra i director actual del Centro Dramático Nacional (CDN), Ernesto Caballero (Madrid, 1958), tot continuarà més o menys igual. Bé, tot, no. La política haurà canviat bastant: la Unió Europea ja haurà fet figa, l'enèsima crisi econòmica haurà acabat amb qualsevol guardiola i els avantatges de l'estat del benestar, Espanya haurà tornat a l'enyorada pesseta —per als més joveníssims, la moneda que hi havia fins fa disset anys—, els catalans, després d'haver aconseguit aferrissadament i en referèndum la independència dita desconnexió, malden per tornar a festejar i formar part d'Espanya —un moment d'hilaritat a la platea rebuda amb aplaudiments perquè la síndrome «Polònia» no només ha fet escola sinó que ha educat els espectadors a riure's d'ells mateixos— i malgrat que hi haurà residus dels partits majoritaris actuals, el PP i el PSOE, qui portarà les regnes del govern espanyol serà un partit nou, de tendència populista, Pueblo En Pie, nascut des i per al poble, capaç de vendre's el gegantí quadre «Las Meninas» del pintor Diego Velázquez —avui, toquem fusta, encara en dipòsit al Museu del Prado— per fer front a les necessitats socials, mal que sigui triturant la cultura... [+ crítica]

09 de maig 2017

«Mrs. Brownie». Idea original de Laura Guiteras. Dramatúrgia de Víctor Borràs. Música original: Laura Guiteras i Abel Boquera. Intèrprets: Laura Guiteras (actriu, cantant) i Abel Boquera (actor, pianista). Escenografia i construcció titelles: Martí Doy. Vestuari: Nídia Tusal. Confecció vestuari: Ester Moreno. Ajudant direcció: Francesc Mas. Direcció: Víctor Borràs. Producció: Teatre Nu. El Maldà, Barcelona, 8 maig 2017.

L'actriu Laura Guiteras és, dins de la professió actual, una mena de cul d'en Jaumet. Inquieta i experimental, fa la impressió que sempre busca un camí nou. De la universitat a la ràdio, de la ràdio a la televisió i la telenovel·la («El cor de la ciutat»), de la telenovel·la al cinema («La princesa del polígon», el 2007, entre altres títols), del cinema al teatre (Abel Folk la va dirigir a «Pels pèls» el 2007, i Joan Ollé, «A la ville de Barcelona» el 2012), del teatre a la música (amb l'aventura de la formació d'un grup i els concerts), i ara, de la música al teatre musical amb titelles en aquest espectacle, «Mrs. Brownie», en complicitat amb la companyia Teatre Nu, estrenat en gira ja fa dos anys i reposat ara en la recta final de temporada d'El Maldà. En un país on els musicals de tota mena són a l'ordre del dia, sorprèn que Laura Guiteras no hi hagi tingut més tirada. La seva capacitat vocal no hauria de passar desapercebuda de qualsevol càsting, tot i que la diversitat de registres de l'actriu i cantant dóna a entendre també que probablement li agrada anar per lliure... [+ crítica]

08 de maig 2017

«Ricard III», de William Shakespeare. Traducció de Joan Sellent. Adaptació de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi. Escenografia: Lluc Castells i Jose Novoa. Disseny de vídeo 3D: Franc Aleu. Vestuari: María Araujo. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Jordi Bonet. Caracterització: Àngels Palomar (Caracterizaciones escénicas SL). Moviment: Oscar Valsecchi. Ajudanta vestuari: Marian García. Ajudant so: Iker Rañé. Ajudanta caracterització: Cristina Repullo. Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre: Clara Manyós. Construcció escenografia: Pascualín i Equip tècnic TNC. Infografies 3D: Surreal Lab - Nil Estany, Adam Alsina, Marc Falgàs, Nacha Delpiano (producció). Construcció màscares: Zero SFX-Aleix. Construcció mobiliari: Toni Fernàndez Espais Escènics. Vestuari dones: I.T. Cotilla i bitutors ortopèdics (Lluís Homar): Labortec Ortopèdia. Camises (fetes a mida): Xancó Camisas. Barrets i gorres: Sombrereria Mil. Ajudant direcció: Albert Arribas. Direcció: Xavier Albertí. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 7 maig 2017.

«Un cavall! Un cavall! El meu reialme per un cavall!». Com ja va passar en el seu dia amb la traducció de «Hamlet» i l'expressió més coneguda de Shakespeare que deia: «Ser o no ser, aquesta és la qüestió», i que es va escoltar renovada per «Ser o no ser, aquest és el dilema», el traductor al català del teatre shakesperià per excel·lència, Joan Sellent, ha fet ara el mateix amb l'expressió que més es recorda de «Ricard III», a banda del plec d'aforismes que conté l'obra, i ha canviat el conegut «El meu regne per un cavall!» per «El meu reialme per un cavall!». Trencar la rutina lingüística també forma part del joc escènic. Són tres hores i deu minuts —hi ha un generós entreacte— per arribar a aquesta escena final. Però advertim ja d'entrada que l'espera no és en va perquè és en el monòleg de l'epíleg quan l'actor Lluís Homar fa esclatar l'emoció i deixa l'ambient, fins aleshores més aviat volgudament fred i atmosfèricament estàtic, en el punt més àlgid de tota la representació. Ep!, no hi ha pinyol! Hi ha actuació magistral. I els espectadors accepten comprensius haver passat durant tres hores per la densitat del text de l'obra «Ricard III» —dolçament i rigorosament servida per la versió de Joan Sellent, la dramatúrgia de Lluïsa Cunillé, la paraula de Lluís Homar i la direcció de Xavier Albertí— per aplaudir, molts d'ells dempeus, l'homenatge a la paraula que «Ricard III» amaga darrere de la mirada hàbilment manipulada i especulada literàriament per Shakespeare sobre qui va ser només els dos últims anys de la seva vida (1483 a 1485), el darrer rei de la Casa de York... [+ crítica]

07 de maig 2017

«Nina (Trilogia de la imperfecció)». Dramatúrgia de Raimon Molins, a partir de «La gavina» d'Anton Txékhov. Intèrprets: Gal·la Sabaté i Jordi Llordella. Escenografia: Clàudia Vilà. Il·luminació: Maria Domènech. Vídeo: Joan Rodón. Espai sonor: Raimon Molins. Vestuari: Patrícia Mendoza. Producció: Sol Blasi i Xènia Massó. Estudiant en pràctiques: Marian Rodés. Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona, 6 maig 2017.

Nina i Kostia són els dos únics personatges en escena que el dramaturg Raimon Molins ha salvat de l'extens repartiment de l'obra per fer la seva mirada particular a «La gavina», amb la peça breu (70 minuts) que tanca el cicle que s'ha anomenat «Trilogia de la imperfecció» i que ha aprofundit aquest 2017 en l'ànima de tres mites femenins del teatre universal: Nora («Casa de nines», de Henrik Ibsen), Júlia («La senyoreta Júlia», d'August Strindberg) i Nina («La gavina», d'Anton Txékhov). Les tres peces han estat marcades per la combinació de la interpretació dels protagonistes i les projeccions videogràfiques o fins i tot amb càmera en directe. En aquest cas, aquesta opció es limita a unas mena d'ombres digitals (creació de Joan Rodón) que representen els fantasmes que envolten el personatge de Nina, quan és a Moscou, un dels dos espais geogràfics representats amb el de la mansió "de províncies". És a dir, l'urbs utòpica convertida en frustració per a Nina i la casa modesta i feliç oposada a l'ideal que opressiona Kostia... [+ crítica]

06 de maig 2017

La companyia Dreams Teatre reposa el seu espectacle familiar «Pinotxo» amb música de Manu Guix al Sant Andreu Teatre (SaT)

«Pinotxo». Basat en el conte de Carlo Collodi. Guió de Julià Farràs. Música de Manu Guix. Intèrprets: Enric Boixadera, Gemma Egea, Sergi Pardo, Ariadna Suñé i Anna Ventura. Veu en off: Pep Anton Muñoz. Escenografia: Julià Farràs / Marc García. Vestuari: Àngel Cazorla. Coreografia: Gemma Egea / Ariadna Suñé. Assessorament vocal: Ariadna Suñé. Direcció: Julià Farràs. Companyia Dreams Teatre. Jove Teatre Regina, Barcelona, 12 gener 2013. Reposició: Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona, 6 maig 2017. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.

Al conte «Antaviana», Pere Calders va batejar amb el nom d'Abel el nen protagonista del seu conte que s'inventa la paraula que ha fet tanta fortuna. El protagonista d'aquesta adaptació de «Pinotxo» es diu també Abel. I el planteig inicial de la posada en escena, per la caracterització dels personatges, els pares i els avis d'Abel, recorden també la posada en escena de l'adatpació d'«Antaviana». No és un retret, sinó ben al contrari. La tradició es fa amb aquestes coincidències, volgudes o no. I el que compta és el resultat. L'adaptació de Dreams Teatre té una estructura que funciona perquè no es tanca en el típic taller de Gepetto que construeix el titella de fusta que acaba tenint vida pròpia, sinó que comença en una família més o menys actual, caracteritzada una mica amb look de La Cubana, i que celebra una festa al terrat per commemorar el desè aniversari del fill únic de la parella... [+ crítica]