12 de novembre 2016

«Wohnwagen», de Rémi Pradère. Dramatúrgia de Gerard Vidal Barrena, Anna Serrano, Marc Salicrú i Max Grosse Majench. Traducció: Max Grosse Majench. Intèrprets: Kira Anzizu, Guillem Barbosa, Max Grosse Majench, Elena Martín, Laura Weissmahr i Oriol Puig. Espai escènic i il·luminació: Marc Salicrú. Vestuari: Chloe Campbell. Ajudanta vestuari: Laia Manzanares. Audiovisuals: Adrià Botella i Gerard Vidal Barrena. Ajudant audiovisuals: Zak Ramis. Música: Jonathan Hamann i Gerard Vidal Barrena. Ajudanta direcció: Carla Celda. Direcció: Anna Serrano i Max Grosse Majench. Amb el suport de la Nau Bostik i la col·laboració de la companyia La Brutal. Sala Joan Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 11 novembre 2016.

El tema de fons sempre és el mateix des que el món és món: les relacions de parella, la recerca de l'amor ideal, el desenamorament... El que no és el mateix és la manera com es tracta. I el més agraït, quan es porta al teatre, és que s'aconsegueixi fer amb una mirada nova, original, desinhibida i, per raó de l'edat dels membres de la companyia, encara amb flaire juvenil. Als que han nascut a finals del segle XX els costa abandonar aquella idea de «Món feliç» inspirat en la distòpia d'Aldous Huxley que els han promès en versió Disney, on les fades encara concedeixen desitjos i ofereixen regals, els àngels porten ales, els dimonis amb cua roseguen la mala consciència, les bruixes malèfiques han canviat l'escombra tradicional per potingues d'altra mena i els nous éssers humans són asexuats, cibernètics i utilitzen un llenguatge sincopat. Tota aquesta sensació d'influències d'infantesa i adolescència és la primera que segurament rebran els espectadors d'aquest espectacle teatral de gènere inclassificable, «Wohnwagen», un títol que fa un joc de paraules entre «viure» i «caravana», ni que la caravana, la cobejada rulot, a vegades, sigui una cabina de vàter de carrer... [+ crítica]