07 de novembre 2016

«Revolta de bruixes», de Josep Maria Benet i Jornet. Intèrprets: Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros i Júlia Truyol. Escenografia i vestuari: Jordi Roig. Construcció escenografia: Arts-cenics. Caracterització: Ignasi Ruiz. Il·luminació: Marc Lleixà. So: Ramon Ciércoles. Ajudanta direcció: Georgina Oliva. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Companyia La Kompanyia Lliure. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 6 novembre 2016.

Quan Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) va escriure «Revolta de bruixes», encara piulava la Dictadura. L'autor va deixar reposar l'obra i la va repescar un temps després, el 1975, quan el franquisme comença a agonitzar. (...) La tercera etapa de «Revolta de bruixes» ha servit ara per presentar públicament la part femenina de La Kompanyia Lliure. Cal esperar que aquesta separació a l'estil «escola de monges» —els «nens» en una banda amb «La quinta del biberó» i les «nenes» en una altra amb «Revolta de bruixes»—, sigui només circumstancial! Així com ells ho han fet amb un text actual de Lluís Pasqual, elles han recuperat la tradició amb una obra que ja té quaranta anys, com el mateix Teatre Lliure. I sota la direcció i interpretació de saba nova, li han donat un to diferent que s'allunya del blanc i negre televisiu dels anys setanta i del caràcter reivindicatiu de colors aigualits dels anys vuitanta. Cada obra es deu al temps que es representa. I el director Juan Carlos Martel ha intentat que, tot i ambientar escenogràficament «Revolta de bruixes» a la dècada de la seva creació —el model de telèfon, les màquines d'escriure, el transistor, les taules de despatx...—, la lectura fes un salt i agafés un caràcter menys local i més universal. Em sembla, però, que aquesta opció lliga encara més amb la intenció original de l'autor, que devia pretendre crear un simbolisme entre l'eufòria de la revolta, la traïció dels mateixos revoltats contra la líder i la submissió posterior al nou poder que els promet una sortida ni que sigui recorrent a la fetilleria de la vidència... [+ crítica]