«Priscilla. Reina del desierto. El musical». Llibret d’Stephan Elliot i Allan Scott. Basat en la pel·lícula original distribuida por Metro-Goldwyn-Mayer Inc. Adaptació: Miguel Antelo. Coreògrafs: Ross Coleman i Andy Hallsworth. Assistent coreografia: Sonia Dorado. Orquestracions: Stephen “Spud” Murphy i Charlie Hull. Arranjaments musicals i supervisió: Stephen “Spud” Murphy. Coreografia: Ross Coleman i Andy Hallsworth. Intèrprets: José Luis Mosquera, Jaime Zatarain, Christian Escuredo, Juan Carlos Martín, Sylvia Parejo, Teresa Ferrer, Aminata Sow, Etheria Chan, Cristina Rueda, Juan Bey, Carlos J. Benito, Pablo Quero, José Navar, Albert Bolea, Joan Salas, Joaquín Fernández, José Antonio Torres, Paco Abarca, Noemí Gallego, Jaime Soriano i Toni Espinosa. Concepte autobús i diseeny escenografia: Brian Thomson. Enginyer muntatge autobús: Gethyn James Howells. Enginyer autobús, programació i supervisió: Davide Monastero. Dissenyador associat: Justin Nardella. Disseny vestuari: Tim Chappel & Lizzy Gardiner. Disseny il·luminació: Carlos Torrijos. Disseny so: Gaston Briski. Disseny maquillatge: Cassie Hanlon. Director musical: Manu Guix. Direcció artística de l’adaptació espanyola: Àngel Llàcer. Adaptació i director resident: Miguel Antelo. Dirección: Simon Phillips. Director associat: Dean Bryant. Producción executiva: Marcos Cámara i Juan José Rivero. Producció: SOM Produce en associació amb Nullarbor Productions (Garry McQuinn, Michael Hamlyn i Allan Scott) i MGM On Stage. Pel·lícula original escrita i dirigida per Stephan Elliot, produïda per Al Clark i Michael Hamlyn. Productor executiu: Rebel Penfold-Russell i finançada amb el suport de Film Finance Corporation Australia Limited i New South Wales Film and Television Office. Teatre Tívoli, Barcelona, 2 novembre 2016. Espectacle recomanat a partir de 12 anys.

Es fa difícil creure que un macroespectacle com aquest, que té com a currículum els lluentons, l’espectacularitat, la música, la referència cinematogràfica i la marca dels escenaris de Londres, Nova York i la Seca i la Meca, no compti de ple amb l'esponsorització de la companyia de transport públic de la ciutat on arriba, tenint en compte que l’autèntic protagonista de la festa és l’autobús. Ja fa 22 anys de la pel·lícula en la qual es basa el musical i que transcorre principalment al desert australià. Aquí, el desert, s’ha d’imaginar, esclar, perquè el carrer Casp de Barcelona i el Teatre Tívoli no són un miratge ni tenen dunes i la realitat es queda al carrer per donar pas a la fantasia de l’interior. Una fantasia que té més de 500 peces de vestuari —un àmbit que els va fer guanyar un Oscar— i que amb una quarantena d’artistes rondant per l’escenari i darrere de l’escenari es van guanyar amb la suor del cos els premis Tony i Olivier teatrals. L’espectacle data del 2006 i es va estrenar a Sidney. Des d’aleshores ha tombat per mig món i arriba a Barcelona en una gira i una adaptació a l’espanyola, partint de l’anglesa, que aquí ha assessorat Àngel Llàcer i que dirigeix també musicalment Manu Guix. Espectadors a l'espatlla i a manta com a garantia d’èxit, un èxit que el musical espera recollir també en l’estada catalana, malgrat que la cartellera compta en aquest moment amb musicals de prou calibre com «Gente bien» de La Cubana i «Scaramouche» de Dagoll Dagom. Potser és cert que, com més seran, més riuran, o dit d’una altra manera, com més seran, més caixa faran... [+ crítica]