24 de setembre 2016

La companyia Agrupación Señor Serrano recupera el pack «Brickman Brando Bubble Boom», «A House in Asia» i «Katastrophe» al Teatre Lliure de Montjuïc

«Brickman Brando Bubble Boom». Creació i performers: Àlex Serrano, Pau Palacios, Diego Anido i Jordi Soler. Desenvolupament tecnològic: Martí Sánchez-Fibla. Moviment: Diego Anido. Videocreació: Jordi Soler. Assessor dramatúrgic: Ferran Dordal. Vestuari: Alexandre Laudo. Maquetes: Nuria Manzano. Il·luminació: cube.bz. So i banda sonora: Roger Costa Vendrell i Diego Anido. Arquitecte assessor: Pau Vidal. Assessor del projecte: Víctor Molina. Producció executiva: Barbara Bloin. Distribució: Iva Horvat. Coproducció: Agrupación Señor Serrano i Festival TNT - Terrassa Noves Tendències. Direcció de la companyia Agrupación Señor Serrano. Escenari de la Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 23 setembre 2016.

«A House in Asia». Creació d'Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal. Performers: Alberto Barberà, Pau Palacios i Àlex Serrano. Veus en off: James Philips i Joe Lewis. Countru-liners: Emma Argilés, Montserrat Bou, Encarna Fontalba, Cristina Mora, Àngels Sòria, Olga Tormo i Carmen Zamora. Il·luminació: Alberto Barberà. Videocreació: Jordi Soler. So i banda sonora: Roger Costa Vendrell. Maquetes: Núria Manzano. Vestuari: Alexandre Laudo. Assessors tecnologia: Eloi Maduell i Martí Sánchez-Fibla. Assessorament legal: Cristina Soler. Assessor del projecte: Víctor Molina. Producció artística: Barbara Bloin. Distribució: Iva Horvat. Coproducció: Agrupación Señor Serrano, GREC - Festival de Barcelona, Hexagone Scène Nationale Arts et Sciences - Meylan, TNT Festival - Terrassa Noves Tendències, Monty Kultuurfaktorj de Bèlgica, i La Fabrique du Théâtre - Province de Hainaut. Direcció de la companyia Agrupación Señor Serrano. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 23 setembre 2016.

«Katastrophe». Creació d'Àlex Serrano, Pau Palacios, Diego Anido i Martí Sánchez-Fibla. Performers: Diego Anido, Pau Palacios, Àlex Serrano i Jordi Soler. Aplicació interactiva vídeo: Martí Sánchez-Fibla. Vídeos: Josep Maria Marimon. Màscares: Silvia Delagneau. Il·luminació: Àlex Aviñoa. Assessora científica: Irene Lapuente. Música: Roger Costa Vendrell i Susanna Abellán. Assessor del projecte: Víctor Molina. Producció executiva: Barbara Bloin. Distribució: Iva Horvat. Coproducció: Agrupación Señor Serrano i Festival Hybrides de Montpeller. Direcció de la companyia: Agrupación Señor Serrano. Escenari de la Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 23 setembre 2016.


El pas més recent pels escenaris catalans de la companyia Agrupación Señor Serrano va ser l'espectacle «Birdie», a la Sala Hiroshima, dins del Festival Grec 2016. Com tots els anteriors, «Birdie» va ser un excel·lent reclam perquè aquells espectadors que no coneixien la companyia o que no havien vist algunes de les seves propostes anteriors ho fessin ara en aquesta minimarató o pack de tres espectacles que ha omplert la part posterior de l'escenari de la Sala Fabià Puigserver i la mateixa Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc en ple cap de setmana de La Mercè. Llamps i trons a fora. Efectes meteorològics naturals que, en algun moment, es confonien amb els efectes especials que la companyia utilitza en les seves performances. I dic performances perquè ells mateixos s'autodefineixen com a performers i no pas intèrprets, que ho són, a més de creadors d'una composició de guió que utilitza tots els recursos més actuals a l'abast: vídeo, ordinador, digital, tablet, iPhone... però també alguns dels recursos del teatre d'objectes més tradicionals que amplien en maquetes a través de retransmissions i manipulacions en directe. Els espectacles de la companyia Agrupación Señor Serrano han de ser vistos, sempre que sigui possible, des de la proximitat, per tal de combinar —com aquell qui està atent al sobretitulat en espectacles en V.O.S.C.— per observar què fan cadascun dels performers amb les maquetes, els clicks, els productes inflamables, els líquids i com es transcriu en la pel·lícula que es projecte en temps real a la pantalla. Aquesta dualitat fa que s'entengui la funció del manipulador i el seu objectiu final: remodelar la realitat i, a través de la ficció, fer-la creïble. Per això, segurament, en una de les seves moralitats afirmen que només els febles estimen el cinema i el teatre perquè se'ls creuen... [+ crítica]