La nova sala Beckett, del Poblenou, obrirà la temporada 2016-2017 el mes de novembre amb la revisió de l’obra «La desaparició de Wendy» (1974), de Josep Maria Benet i Jornet

Aquesta obra, escrita a raig el 1973 i publicada el 1974 a la col·lecció de teatre El Galliner, d'Edicions 62, es va representar a La Villarroel, a partir de l'11 de març del 1985 (l'estrena era prevista per al 7 de març però es va haver d'ajornar uns dies), a càrrec de la Companyia del Centre Dramàtic Generalitat de Catalunya. El muntatge havia obtingut el Premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, destinat a creació d'espectacles, el 1981.

En l'estrena de La Villarroel, dirigida per Jaume Villanueva, hi van treballar com a intèrprets: Loles León, Francesc Prades, Martí Galindo, Núria Riera, Xavier Capdet, Jordi Turró, Pep Sais, Andreu Carandell, Carles Miras, Nadala Batiste, Teresa Soler i Alba Juanola. Les ombres i fantasies van ser a càrrec d'Alba Juanola i Francesc Prades; la música, a càrrec d'Amasdeca S.A. El muntatge comptava també amb les veus d'Isidre Solà, Encarna Sànchez i Antoni Crespo; la il·luminació de Martí Cabra; la coreografia de Maria Rosas; i l'escenografia i vestuari de Josep Massagué.

«La desaparició de Wendy», de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), beu de diverses fonts literàries com «El casament», de W. Gombrowicz, l'«Ulisses», de James Joyce o «Primera història d'Esther», de Salvador Espriu. L'autor hi fa una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics, tal com demostra el parlament de cloenda de l'obra:

«La teva mare va obrir de bat a bat el balcó de l'habitació on dormies. Entrava el sol i la llum, es barrejava amb la son i no sabies ben bé on eres. El teu pare avançava cap a tu, rialler, amb el seu present, un petit teatre, un escenari de cartró que va quedar dipositat al davant teu, damunt les flassades. Tenia el teló caigut i et van invitar que tu mateix l'aixequessis. D'aquesta manera vas descobrir, tal com nosaltres descobrim ara, un món de rompiments i de telons pintats, el mar i el cel, un paisatge infinit dins d'una capsa. [...] Decorats i personatges rebrien el teu impuls i la representació començaria. Així ho volies, aquell matí, aleshores per primera vegada. A punt de donar l'ordre, un instant abans de decidir-la, contemplaves l'escenari, com el contemples ara, i resolies que el bullit incipient de volums, de colors i de figures podia ser la cosa més bella del món. I va ser així com et vas perdre, perquè t'havies ficat massa endins, i quan el teló va caure, com ho fa ara, va caure darrere teu.»

La nova sala Beckett [vegeu fotos aquí] està ultimant les obres de rehabilitació, seguint la línia del projecte guanyador presentat pels arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats. El primer projecte, del 2012, tenia un pressupost de 8,3 milions d'euros. A causa de la crisi i de les restriccions institucionals, la rehabilitació arquitectònica, que respecta molts elements de l'antiga cooperativa, ha acabat a un cost de 2,5 milions d'euros.

La nova Beckett ha recuperat, doncs, l'antic edifici de la Cooperativa Pau i Justícia, del Poblenou, situat al carrer Pere IV, núm. 228, de Barcelona (el M més pròxim, «Poblenou» L4). Actualment ja acull L'Obrador Internacional de Dramatúrgia i les oficines del teatre, a l'espera de la futura Casa dels Autors, després de tancar definitivament la seu de Gràcia, creada pel Teatro Fronterizo el 1989, amb José Sanchis Sinisterra,  i resolt ara el llarg conflicte immobiliari amb la propietat de l'edifici, Núñez y Navarro. [+ informació]