«Caïm i Abel», de Marc Artigau i Queralt. Intèrprets: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva. Col·laboració especial de Soaliha. Escenografia: Sebastià Brosa i Josep Iglesias. Ajudants d’escenografia: Smarlen Almonte Almonte, Núria de Arana Freixa, Yeo-Hyun Kim, Ximena Rubio Bernal, Ainhoa San Roman López, Taisa Teixeira Campos i Maria Vicente Durà (alumnes del màster en Disseny Escenogràfic de l’Escola Elisava). Il·luminació: David Bofarull. Vestuari: Isabel Velasco. Ajudant de vestuari en pràctiques: Sandra Masdevall. So: Joan Solé. Assistència so: Guillem Rodríguez. Audiovisuals: Francesc Isern. Caracterització: Àngels Salinas. Regidors: Anna Cuscó i Marc Serra. Sastressa funcions: Olga Fibla. Tècnic funcions: Guillem Gelabert. Ajudant direcció: Aleix Fauró. Direcció: Marc Artigau i Queralt. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 16 juny 2016.

Vida i mort. Allà i aquí. Dins i fora. Valentia i por. Mar i terra. Frontera i camps a través. Qui més i menys sap què es vol dir quan s'invoquen els dos noms dels germans Caïm i Abel. L'autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha partit de l'ancestral referència bíblica per crear un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l'èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar. «Caïm i Abel» és el salt amb perxa de l'autor que fins ara s'havia mogut per sales potser tan alternatives o de petit format com poc o molt també ho és la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya i la companyia La Perla 29, espais des d'on sovint han sortit i surten els millors fruits de la pedrera teatral catalana contemporània. Des de propostes tan singulars com la trilogia «Balneari Maldà», «Aquellos días azules», «Un mosquit petit» o «Moby Dick» a dramatúrgies compartides com les de «L'orfe del clan dels Zhao», «Al nostre gust», «El petit príncep» o «Molt soroll per no res», Marc Artigau ha arribat a la complexitat de l'obra «Caïm i Abel» amb el pòsit acumulat i imprescindible per signar un dels textos més suggerents d'aquesta temporada, amb una fusteria teatral sense concessions al divertimento fàcil i dirigit per ell mateix —sobre l'herència de la boira humida de la sorra de La Perla 29— amb un discurs que és capaç de barrejar la popularitat del futbol del Barça a la final de Wembley del 1992 i la veu de Joaquim Maria Puyal amb el karaoke de la peça «Il mondo», de Jimmy Fontana. De la bíblia, doncs, a Jimmy Fontana... Agafa't! [+ crítica]