«Els cors purs». A partir del conte «Mary de Cork», de Joseph Kessel. Traducció de Ramon Vila. Dramatúrgia de Marc Artigau Queralt i Oriol Broggi. Intèrprets: Borja Espinosa, Miranda Gas i Jacob Torres. Músics: Carles Pedragosa (piano i acordió), Júlia Ribera (oboè, corn anglés i flauta) i Marc Serra (guitarra i banjo). Espai: Oriol Broggi. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Annita Ribera. Audiovisual: Francesc Isern. So: Damien Bazin i Roger Àbalos. Caracterització: Àngels Salinas. Directors de vol: Germans Pruna. Efectes de vol creats per Accialt Flying Effects. Regidoria Marc Serra. Tècnics: Guillem Gilabert i Cesc Pastor. Maquinistes de vol: Ixent Genevat i Daniel Pino. Caps tècnics teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Ajudant direcció: Montse Tixé. Direcció: Oriol Broggi. Coproducció Teatre Romea i La Perla 29. Teatre Romea, Barcelona, 15 maig 2016.

De l'extensa obra de Joseph Kessel (Villa Clara, Argentina, 1898 – Avernes, França 1979), periodista i escriptor francès d'origen rus jueu, potser es coneix, sobretot, la seva novel·la «Belle de jour» (1928), gràcies, esclar, a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luís Buñuel el 1967. De «Belle de jour» a «Els cors purs», o, millor dit, al conte «Mary de Cork», del qual La Perla 29 ha configurat la seva versió teatral, hi ha un abisme tot i que, filant molt prim, s'hi entreveu l'ambigüitat, la foscor o la doble vida dels personatges. Una altra cosa és la incògnita sobre per què la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi —sense previ avís!— ha revestit «Els cors purs» amb les paraules d'«Els morts», el relat breu que tanca el recull «Els dublinesos», de James Joyce (traduït al català el 1988 per Joaquim Mallafrè i, per cert, portat també al cinema, el 1987, per John Huston)... [+ crítica]