«Orson surt, perseguit per un ós», de Gerard Vàzquez. Intèrprets: Òscar Bosch, Ramon Canals, Eduard Doncos, Xus Estruch, Toni Forteza, Ramon Hernàndez, Eva Lluch i Carles Pulido. Vestuari: TGB i Veus Humanes. Escenografia i il·luminació: Dani Gener. Tècnic sala: Albert Giner. Muntatge musical: Francesc Cutillas. Direcció: Ramon Hernàndez i Gerard Vàzquez. Producció: Veus Humanes. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 13 abril 2016.

Orson Wells, sens dubte, és el ganxo d'aquest espectacle, però «Orson surt, perseguit per un ós» —títol que barreja el nom del protagonista amb una citació de Shakespeare a «Conte d'hivern»—enganyarà l'espectador que es pensi que la companyia li farà només una reproducció del fenomen radiofònic conegut com «La guerra dels mons», que el 30 d'octubre del 1938 va aconseguir, a través de les ones hertzianes, provocar el pànic de la població novaiorquesa i també la veïna amb la falsa notícia de l'arribada dels marcians i el seu desconegut poder destructiu. En realitat, a Nova York, un pànic semblant el van viure, en temps real, el setembre del 2001, amb la tragèdia de l'11-S i els estavellaments dels avions segrestats pels terroristes a les Torres Bessones. Però el guionista, actor i director Orson Wells (Kenosha, Wisconsin, 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 1985), sota la influència de la idea de mitjan segle XX i l'especulació de l'existència d'altres vides més enllà de la Terra, segurament que no es podia imaginar aleshores el que passaria de debò al segle XXI en ple centre del món... [+ crítica]