12 d’abril 2016

Laia Marull reposa el monòleg «La llista» de l'autora quebequesa Hennifer Tremblay a La Villarroel

«La llista», de Jennifer Tremblay. Traducció del francès de Cristina Genebat. Intèrpret: Laia Marull. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Realització vestuari: Goretti. Il·luminació: Mingo Albir. Vídeo: Ramon Balagué i Kitiara Ferran (Minifilms). Caracterització: Paula Ayuso. Espai sonor: Mar Orfila. Cap tècnic: Arnau Planchart. Ajudant direcció: Mia Esteve. Direcció: Allegra Fulton. Coproducció del Teatre Lliure i La Brutal. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 21 gener 2016. Reposició: La Villarroel, Barcelona, 13 abril 2016.

No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de Laia Marull que es presenta com una dona perfeccionista, incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en una o en unes quantes llistes, que ha pres la decisió d'emigrar de la ciutat per anar a viure al camp, que té marit i tres fills, i que passa comptes de la seva amistat poc valorada en el seu moment amb una altra mare de família de qui se sent culpable de la seva mort, després d'una malaltia i una errada en la intervenció quirúrgica... [+ crítica]