15 d’abril 2016

«Interior», de Maurice Maeterlinck. Traducció de Jordi Coca. Dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. Intèrprets: Carles Arquimbau, Òscar Intente, Padi Padilla i Laia de Mendoza. Veu en off: Nausicaa Bonnín. Intervencions escèniques: Joan Cruspinera. Vídeo: Kiku Piñol. Espai sonor: Orestes Gas. Il·luminació: Albert Julve. Caracterització: Toni Santos. Vestuari; Nídia Tusal. Ajudanta vestuari: Cristina Salvatierra. Moviment escènic: Leo Castro. Estudiant en pràctiques: Juan Marea. Ajudanta direcció: Savine Dufrenoy. Direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 14 abril 2016.

A les acaballes del segle XIX, les arts van fer un tomb i el moviment francès conegut com a simbolisme, influït en els seus inicis per «Les fleurs du mal», de Charles Baudelaire, es va rebel·lar contra el naturalisme i el realisme i va reforçar la idea que, amb la imaginació i els somnis, s'aconseguia arribar a l'essència de la veritat. Maurice Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1962 - Niça, França, 1949) és un dels representants del teatre simbolista. La metàfora, la suggestió, el suggeriment i la creació d'un estat anímic que passa dels intèrprets als espectadors són els elements que fa servir per crear un paisatge, una situació i fins i tot una trama que s'entengui a través d'un significat simbòlic. «La intrusa» va ser una d'aquestes obres i la primera que va posar en contacte Hermann Bonnín amb el teatre de Maeterlinck. Uns anys després, hi torna amb «Interior» i amb un concepte simbolista sense concessions: personatges, so, il·luminació, moviment i silencis... [+ crítica]