19 de març 2016

«Punt de fuga o la moral de l'herbicida». Dramatúrgia de María Porras. Intèrprets: Laia Alberch, Georgina Latre i Javier López. Assessoria de moviment: Xavier Torra. Escenografia i vestuari: Jordi Rovira. Disseny de llums: Core Rodríguez Vilaplana. Producció: Cristina Ferrer. Direcció: Eduard Tudela. Companyia ÉsGrata. Teatre Eòlia, Barcelona, 18 març 2016.

No enganyarem els espectadors. Aquesta proposta de la companyia ÉsGrata, que va néixer dins del programa Croquis del 2015 de la Sala Beckett i que ha anat evolucionant i fins i tot canviant de contingut, requereix una predisposició a entrar en el gènere de la ciència-ficció —que és menys ciència-ficció quan juga amb els sentiments, la vida i la mort de l'ésser humà o, posats a ser apocalíptics, la desaparició definitiva de la civilització que hem conegut— i admetre durant setanta minuts que sí, que el món en el qual vivim està fent figa, tal com afirma la presentació de l'espectacle, i que qualsevol experiment per conservar i salvar la repoblació de la Terra pot ser benvingut i acceptat. Tot transcorre en un centre d'embarassades —les dues protagonistes llueixen ventres de ficció prou avançats— on un encarregat té al seu càrrec les dues últimes futures mares de la Terra: una que fa cinc mesos que dorm en una butaca de braços i una altra que ja està robotitzada. Dues mares que, gràcies al seu estat, permeten alguns moments d'humor com ho són sempre els que parodien els exercicis prenadons pels quals han passat, passen o passaran moltes de les —i potser "els" també— espectadores... [+ crítica]