«Oh My God Barcelona!». Versió de l'opereta còmica de Jacques Offenbach, 'La vie parisienne'. Adaptació i traducció: Companyia Bratislava. Intèrprets: David Anguera (piano i acordió), Anna Arena (violí), Jofre Bellés (piano i saxo), Xuel Díaz (guitarra i percussió), Laura Pau (ukelele i acordió) i Albert Ruiz (trombó de vares). Escenografia i vestuari: Estanis Aboal. Disseny de llums: Joan Gil. Coreografia: Albert Ruiz. Direcció vocal: Sheila Garcia. Arranjaments i direcció musical: Ferran Martínez i Palou. Direcció: Mònica Bofill. Producció: Associació Artdevellut. Sala Tete Montoliu, L'Auditori, Barcelona, 5 febrer 2016.

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de 'La Bella Helena' (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), 'La Perritxola' (Dagoll Dagom), 'Els contes de Hoffmann' (Gran Teatre del Liceu) o 'La Gran duquessa de Gerolstein', aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, dirigida per Víctor Álvaro, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre. La mateixa companyia, després de la bona rebuda de 'La gran duquessa de Gerolstein', repeteix ara amb Jacques Offenbach, però amb una de les seves operetes còmiques potser menys conegudes dins del repertori català, 'La vie parisienne', tot i que forma part dels espectacles preferits i de capçalera de moltes programacions líriques franceses, en un moment que es commemora també el 150 aniversari de la seva creació. Però, si els francesos es complauen majoritàriament a recrear-ne la trama en el seu estat original de temps, costums i època, els de la Bratislava, que potser se'n senten menys deutors, fan el que permet fer una òpera bufa: adaptar-la a l'actualitat i situar-la en un medi pròxim als espectadors d'avui en dia... [+ crítica]