«Un tramvia anomenat desig», de Tennessee Williams. Dramatúrgia d'Oriol Tarrasón. Intèrprets: Annabel Castan, Mireia Illamola, Jorge Albuerne i Pepo Blasco. Escenografia i atrezzo: Sam Quiles. Il·luminació: Iñaqui Garz. Vestuari: Les Antonietes amb la col·laboració de Roger Julià. Treball de cos: Fàtima Campos. Disseny: Assad Kassab. Direcció: Oriol Tarrasón. Companyia Les Antonietes. Sala Muntaner, Barcelona, 23 gener 2016.

Els espectacles de la companyia Les Antonietes, després de diverses propostes anteriors ben acceptades com 'El mal de la joventut', 'Stockman', 'Vània' o 'Somni americà', ja s'esperen ara amb una dosi d'expectació. Avesats a estrenar en sales mitjanes o petites, als de Les Antonietes no els fa res d'afrontar la magnitud de l'obra 'Un tramvia anomenat desig', de Tennessee Williams, amb només quatre intèrprets i en un escenari pràcticament despullat d'artificis, molt simbolista: una banyera amb aigua tèbia, dos ramells de bombetes, i dues fileres de banqueta com si fossin les d'un vestuari esportiu. Damunt del modest habitatge de Nova Orleans on viu la parella formada per Stella Dubois i Stanley Kowalski, s'escolta la remor del tramvia. I una il·luminació tènue matisa les tensions internes que l'arribada de la Blanche Dubois provoca a casa de la seva germana i que Tennessee Williams va deixar anar en aquesta obra com una mena de catarsi personal... [+ crítica]