«Una altra pel·lícula (Speed-the-Plow)», de David Mamet. Traducció de Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Mireia Aixalà, Julio Manrique i David Selvas. Escenografia: Sebastià Brosa. Ajudant escenografia: Elisenda Pérez. Construcció escenografia: Moià, S.L. Il·luminació: Jaume Ventura. Vestuari: Maria Armengol. Espai sonor: Roc Mateu. Vídeo: Andrew Tarbet i Martín Elena. Col·laboració curtmetratge: Laia Albert, Pere Arquillué, Laura Bruy, Babou Cham, Eduard Farelo, Camilo García, Jean Kerby, Samuel Manrique, Marta Marco, Àlex Monner, Alba Pedreira, Roger Pera, Anna Puig, Eva. R. Fontela, Adrià Salazar, Julián Santos i Yolanda Soley, sota la direcció d'Andrew Tarbet. Assessorament caracterització: Paula Ayuso. Coordinació tècnica: Ganecha Gil. Regidoria: Bàrbara Glaenzel. Maquinaria: Xarli. Tècnic so: Jordi Clemente. Ajudant direcció: Norbert Martínez. Direcció: Julio Manrique. Producció de Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, en coproducció amb la Companyia La Brutal. Teatre Borràs, Barcelona, 6 novembre 2015.

Ha plogut tant des del 1988 que, vista la situació actual, un comença a dubtar que quedi algun rastre de la crítica al capitalisme i la indústria cinematogràfica que el dramaturg i guionista David Mamet (Chicago, 1947) va voler fer aleshores amb aquesta obra que ara el mateixos traductors troben, comprensiblement, de títol intraduïble (¿Aniria bé potser «Ratllar la droga» —ni que soni una mica macarrònic—, si entenem «droga» com a metàfora del cinema de consum?). El cas és que l'opció triada per al títol de la versió catalana, 'Una altra pel·lícula', situa de ple els espectadors en l'ambient en què es mouen els tres personatges de la trama: un cap de producció d'uns estudis de cinema, en Bob Gould (David Selvas), el seu vell amic Charlie Fox (Julio Manrique) no tan afortunat en la feina, que acaba de descobrir un projecte que els farà rics, i una secretària temporal de l'oficina d'en Bob, la Karen (Mireia Aixalà) que, sota la seva aparença d'ingenuïtat, passa de la funció de fer encàrrecs telefònics i portar cafès a remenar-los com vol sense sucre i gairebé amb una bona dosi de cianur... [+ crítica]