«Olivia y Eugenio», de Herbert Morote. Música original de Mariano Díaz. Intèrprets: Concha Velasco i Hugo Aritmendiz / Rodrigo Raimondi. Escenografia i il·luminació: Francisco Leal. Vestuari: Lorenzo Caprile. Sastreria: Rosa Castellanos. Cap tècnic: David P. Arnedo. Cap tènic teatre: Moi Cuenca. Producció: Focus i Pentación. Direcció: José Carlos Plaza. Teatre Goya. Barcelona, 22 octubre 2015.

L'obra de l'autor Herbert Morote (Pimentel, Perú, 1935) té un caràcter marcadament social, de sensibilització sobre fets tan delicats com la síndrome de Down o l'eutanàsia. No és el mateix posar en escena actors que caracteritzen personatges amb síndrome de Down que posar-hi directament "actors Down" —com els anomena la mateixa protagonista de l'obra, l'actriu Concha Velasco, en una intervenció ja fora de guió, després dels aplaudiments. I no és el mateix perquè, en el moment que Hugo Aritmendiz —o Rodrigo Raimondi, actor altern— intervenen en escena, automàticament doten d'un plus d'autenticitat el que la ficció està explicant. I el que explica 'Olivia y Eugenio' és la relació que estableix al llarg de la seva vida una mare de classe benestant, hereva d'una galeria d'art, ja viuda, després d'un matrimoni no gaire encertat, amb el seu fill petit, Eugenio, amb síndrome de Down, amb un avantatge, diu la mare, que ni que es faci gran, Eugenio sempre és igual. Afable, alegre, ingenu, trapella... [+ crítica]