«El largo viaje del día hacia la noche», d'Eugene O'Neill. Versió espanyola de Borja Ortiz de Gondra. Intèrprets: Mario Gas, Vicky Peña, Alberto Iglesias, Juan Díaz i María Miguel. Escenografia i vestuari: Elisa Sanz. Il·luminació: Juan Gómez Cornejo Sánchez. Vídeo: Eduardo Moreno. Ajudant direcció: Laura Ortega. Direcció: Juan José Afonso. Producció: Teatros Grupo Marquina. Teatre Romea, Barcelona, 24 octubre 2015.

Si el dramaturg Eugene O'Neill (Nova York, 1888 - Boston, 1953) hagués viscut més enllà dels 65 anys, en comptes d'acabar tocat per l'alcoholisme i la malaltia del Parkinson que li va impedir escriure en els últims deu anys de vida, potser l'obra 'Long Day's Journey Into Night' ('Llarg viatge cap a la nit') (1941) no hauria arribat tan aviat al públic, com ho va fer, el 1956. De fet, el mateix Eugene O'Neill havia deixat dit en el seu testament que no volia que es conegués la seva obra fins a un quart de segle després de la seva mort. Però la seva vídua, tercera dona del matrimoni, es va saltar les últimes voluntats del dramaturg i va abocar Eugene O'Neill a ser considerat definitivament l'autor nord-americà modern amb la introducció del realisme dramàtic, gènere que ja era habitual a Europa des d'Anton Txèkhov, Henrik Ibsen o August Strindberg. S'entén que Eugene O'Neill no volgués veure en vida la seva obra a l'abast de tothom perquè, en realitat, la família Tyrone que retrata a 'El largo viaje del día hacia la noche' és la seva pròpia família i ell mateix hi apareix en el personatge del fill petit dels Tyrone, Edmund, malalt de tubercolosi... [+ crítica]