«T'estimo però no tant», de José Luís Alonso de Santos. Versió catalana de Miquel Murga. Intèrprets: Josep Linuesa, Ferran Castells i Mònica Corral. Espai escènic: Armand Tarragó. Construcció escenografia: Gordon Svaboda Craig. Vestuari: Albert Borrell. Disseny il·luminació: Daniel Gener. Tècnic: Albert Giner. Regidor: Adrià Ricó. Ajudant direcció: Marià Font. Direcció: Miquel Murga. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 23 novembre 2014. Reposició: 6 febrer 2015. Reposició: 13 agost 2015.

De parelles estranyes n'hi ha de tots colors i de tota mena. Aquesta n'és una. La del Fede i el Robert, un informàtic i un professor d'institut que comparteixen pis marcats per un passat romàntic difícil d'explicar, però no tan insòlit. Per això, de tant en tant, parlen de "la nostra dona" quan es refereixen a la tal Carmeta (Carmela, en l'original castellà), un personatge absent, ex i ex, és a dir, ex de l'un i ex de l'altre. A vegades, els personatges absents mouen més els fils que els que en realitat apareixen en escena. Els espectadors d'aquesta comèdia podran comprovar com també és així. I descobriran algunes de les sorpreses que amaga la trama, ni que la més evident i gairebé previsible estigui amagada sota d'un dels coixins del sofà. Comèdia d'embolics, doncs, però sense gaires cops de porta. L'embolic sura en l'ambient i es va cabdellant i descabdellant a manera que es va coneixent quina és la relació i la situació dels dos principals personatges. Només de resquitlló es fa inevitable pensar en dos altres cèlebres protagonistes de parella masculina com ho són els de Neil Simon a 'The Old Couple' ('La extraña pareja')... [+ crítica]