«El carrer Franklin», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert i Xavier Pujolràs. Escenografia: Enric Planas. Ajudant escenografia: Jordina Salvadó. Construcció escenografia: Taller Jordi Castells. Caracterització: Lucho Soriano. Moviment: Robert G. Alonso. Vestuari: Albert Pascual. Realització vestuari: Goretti. Realització barret: Nina Pawlowsky. Il·luminació: David Bofarull. So: Santi López. Ajudant direcció: Albert Prat. Direcció: Josep Maria Miró. Grec 2015. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 2 juliol 2015.

Si els espectadors estan atents, s'adonaran que durant els setanta minuts d'aquest divertimento cunillaire a la brasa, en honor subliminal de la línia artística de la directora de ficció del TNC, Wanda Pitrowska, s'hi fa esment en més d'una ocasió del planetàriament famós vermut de Reus. I si bé és sabut que, de tots els vermuts de Reus, el vermut més vermut és el vermut Miró, un comença a sospitar que la relació entre el patronímic vermutaire i el patronímic del director de l'espectacle 'El carrer Franklin' (Josep Maria Miró) bé es mereixeria que els de ca l'Yzaguirre —vermutaires i amos dels bocois del vermut Miró— patrocinessin, com fan segons quines cerveses, l'espectacle teatral en qüestió. Miró-Miró, doncs, i la broma està servida perquè fa la impressió que tant l'autora de l'espectacle, Lluïsa Cunillé, com la troupe còmplice que l'ha posat en solfa, vol oferir en clau de farsa i registre de comèdia el que en realitat amaga un drama que és més que mai a peu de carrer: el flagell dels desnonaments... [+ crítica]