«Utilitat programada», de Marc Rosich. Intèrprets: Míriam Alamany, Lídia Casanova, Júlia Molins / Cristina López, Iñaki Mur, Maria Salarich i Mario Silva. Veu en off de Jimmy: Enric Cambray. Música original i disseny de so: Mario G. Cortizo. Escenografia: Sarah Bernardy. Disseny il·luminació: Marc Creus. Vestuari: Alba Prats. Caracterització Tutora: Rut Fulgado. Assessorament veu: Ester Cort. Tècnic llum i so: Pau Torres. Direcció: Míriam Escurriola. Companyia La Hydra. Teatre Tantarantana, Barcelona, 10 maig 2015.

"Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega." Em ve al cap la cantarella del poema vaquí de Joan Maragall quan el personatge de la Tutora, interpretat per Míriam Alamany, intenta explicar, entre altres secrets del seu passat entre neboda i oncle, les causes per les quals té un ull a can Pistraus per mor del maleït broc d'una font. Això té lloc cap al final d'aquest espectacle d'una hora i mitja —totalment escurçable—, suposo que pensat amb voluntat juvenil, que el dramaturg Marc Rosich (Barcelona, 1973) ha elaborat sembla que inspirat en històries distòpiques contemporànies del cinema, la literatura fantàstica i el còmic i amb influències de prediccions clàssiques com la lluita del grup de joves de l'obra 'Un món feliç', d'Aldous Huxley o del '1984', de George Orwell, amb el Gran Germà espiant, en clau de càmeres... [+ crítica]