14 d’abril 2015

«Purga», de Sofi Oksanen. Traducció d'Emma Claret i Eila Pyrhönen. Intèrprets: Carme Elias, Maria Molins, Ernest Villegas, Santi Ricart, Jordi Martínez, Pep Ambròs i Andrea Portella. Veus en off: Pepo Blasco i Soles Velázquez. Nena enregistrament: Martina García Ballester. Escenografia: Ramon Simó. Construcció escenografia: Arts-cènics. Vestuari: Mariel Soria. Realització vestuari: Goretti. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Composició i interpretació musical: Joan Alavedra. So i tècnic gravació: Ramon Ciércoles. Caracterització: Àngels Salinas. Audiovisuals: Benecé Produccions. Direcció: Ramon Simó. Coproducció: TNC i Bitò Produccions. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 abril 2015.

Quan la jove autora finesa-estoniana, Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), va estrenar la seva obra 'Puhdistus' ('Purga') al Finnish National Theater l'any 2007, el ressò de públic i crítica va ser tan important que l'autora va acceptar la proposta d'ampliar la trama i aprofundir en el perfil dels seus personatges convertint-la en novel·la, publicada en finès l'any 2008, un any després en català a La Magrana - RBA, traduïda per Emma Claret i Eila Pyrhönen. El director Ramon Simó, doncs, s'ha trobat amb un material dramatúrgic ja fet, però amb l'avantatge que, per als espectadors catalans, la referència és la posterior novel·la, molt més àmplia i explicativa del que permet una dramatúrgia força complexa, que abasta dos espais temporals i que Simó no ha reduït pas, deixant-los en dues hores i quart sense entreacte. Cal advertir els espectadors que l'estructura de la història tràgica que explica 'Purga' va agafant sentit a manera que avança i, com un trencaclosques en el qual cada vegada falten menys peces, es reconstrueix del tot quan arriba al desenllaç. Cal, doncs, avançar amb la trama i esperar el moment clau. És per això que, durant ben bé les diverses escenes de la primera mitja hora llarga, un pot pensar que l'obra està feta de peces soltes, de petites històries, de personatges isolats, situats en el temps en dos moments crucials de la història d'Estònia: entre els anys 1947 i el 1953, després de la Segona Guerra Mundial i l'opressió comunista; i el 1992, després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, la desfeta de la Unió Soviètica i la posterior independència d'Estònia, encara sota la ressaca de la vella guàrdia del comunisme nostàlgic. Però els anys sembla que no hagin passat i allò que va ser una dictadura política amb resultats criminals s'ha convertit, gairebé mig segle després, en una màfia organitzada que continua explotant les classes més febles... [+ crítica]