«Mammón». Creació de Nao Albet i Marcel Borràs. Intèrprets: Nao Albet, Javier Beltrán, Paula Blanco, Marcel Borràs, Mima Riera i Manel Sans. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Meritori escenografia: Marc Salicrú. Caracterització: Paula Ayuso. Il·luminació: Adrià Pinar. So: Igor Pinto. Realització documental: Guillermo A. Chaia. Ajudant direcció en pràctiques: Gerard Guerra. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Cicle Tot pels diners (1). Coproducció: Teatre Lliure i Companyia La Brutal. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 11 abril 2015.

Comencem pel començament: 'Mammon' és el nom d'una minisèrie de sis capítols de la televisió noruega, escrita per Vegard Eriksen Stenberg, encara fresca. La llibertat d'expressió, el dret de la societat a conèixer la veritat i la lluita contra la corrupció són alguns dels eixos de la sèrie.
Però, no, l'espectacle que ha creat i dirigit el tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, dins de la companyia La Brutal i el cicle del Lliure que subtitula "Tot pels diners", no és ben bé una minisèrie de televisió. Continuem, doncs: Mammó és el nom donat dins del Nou Testament a tot allò que descriu l'abundància i l'avarícia del poder. L'origen és incert: pot ser arameu en el sentit de riquesa; potser hebreu que voldria dir també tresor i calerons; pot ser grec en la seva forma tan simpàtica de "mamonas"; i pot ser fenici que significaria benefici. Moltes llengües contemporànies s'han fet seva la parauleta: el finès, el danès, el polonès i, per aquí, titllar algú de mamó i, encara més, de mammonàs ja sap tothom què vol dir, ni que la Santa Mare Llengua no ho accepti... [+ crítica]