«Frank V (opereta d'una banca privada)», de Friedrich Dürrenmatt. Música original de Paul Burkhard. Versió del text: Sergi Belbel. Versions musicals i cançons: Arnau Tordera. Intèrprets: Laura Aubert, Enric Arquimbau, David Bagés, Eduard Farelo, Mònica López, Miquel Malirach, Xicu Masó, David Moreno, Ferran Rañé, Albert Ribalta, Arnau Tordera i David Verdaguer. Músics d'Obeses: Arnau Burdó (teclats), Jaume Coll (baix), Maiol Montané (bateria i percussió) i Arnau Tordera (veu i guitarra). Escenografia: Pep Duran. Ajudant escenografia: Laura Clos. Construcció escenografia: Jorba-Miró. Vestuari: Nina Pawlowsky. Ajudant vestuari: Nídia Tusal. Alumna pràctiques vestuari IdT: Caterina Bonet. Confecció vestuari: Dress-ART, Epoca, Giordano, Sastreria Alfaro i Goretti. Caracterització: Toni Santos. Il·luminació: Raimon Rius. So: Jordi Bonet i Roc Mateu. Coreografia: Montse Colomé. Treball de veu: Dolors Aldea. Repetidor: Arnau Burdó. Alumne pràctiques direcció IdT: Xavier Morató. Ajudant direcció: Israel Solà. Direcció: Josep Maria Mestres. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 17 abril 2015.

No és estrany que quan l'autor suís, Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, 1921 - Neuchâtel, 1990) va estrenar 'Frank V', el 1959, els suïssos s'ho prenguessin malament perquè va posar el dit a la nafra de l'essència de la pàtria: la banca privada. Però encara és més sorprenent que més de mig segle després, la seva sàtira sobre el poder financer podria haver estat signada per un autor d'avui mateix, jove, contestatari i potser indignat i tot amb el sistema. Si algú es pensa que ja s'ha vist tot sobre la corrupció financera, que corri cap al Teatre Lliure de Montjuïc on comprovarà que sempre hi ha un graó més per pujar en aquesta especialització. I que hi corri no només per això sinó perquè la versió catalana de l'opereta de Friedrich Dürrenmatt que signen Sergi Belbel, pel que fa al text, i Arnau Tordera, pel que fa a la música, i que ha dirigit esplèndidament Josep Maria Mestres, és un dels espectacles que ofereixen un acabat d'artesania trenat amb fil d'or, des de la concepció, a l'ambientació musical, l'ambientació lumínica, l'ambientació escenogràfica i, per descomptat, la interpretació, una interpretació que posa tota la companyia davant el risc d'actuar, coreografiar i cantar a la vegada per sortir-se'n, com se'n surten, amb la nota més alta... [+ crítica]