«Yo maté a mi hija (una historia real)», de Carmen Domingo. Intèrprets: Teresa Vallicrosa, Jordi Llordella i Neus Pàmies. Disseny il·luminació: Mario Gas i Carles Borràs. Disseny so: Francisco Grande. Vestuari: Myriam Ibáñez. Escenografia: Natalia Sánchez. Disseny musical: Carla Aparicio. Música: Pepito Arriola. Ajudanta direcció: Mónica López. Direcció: Pep Molina. Companyia La Descomunal. Sala Muntaner, Barcelona, 22 març 2015.

Als anys trenta del segle passat, l'eugènesia, la teoria que diu que la constitució genèrica dels humans es pot perfeccionar si es controla la seva reproducció, era un tema de debat entre els sectors científics relacionats també amb l'esterilització com a eina per aconseguir una raça pura. Allò que es coïa a Alemanya a partir de l'ascens al poder, el 1933, del partit nazi liderat per Hitler va traspassar fronteres. A l'Espanya de la Segona República, va ser el metge Antonio Vallejo Nájera qui va difondre la seva idea de l'eugenèsia, unes tesis que van quallar fins i tot en persones vinculades a l'esquerra, emmirallades en principi per la ideologia totalitària que prometia el progrés, la modernització i un futur amb una raça humana perfecta. El que els simpatitzants republicans amb aquests tesis potser no sabien és que, primer en els camps de concentració franquistes arran de la guerra civil espanyola, el cap dels quals va ser Antonio Vallejo Nájera convertit en comandant, i després en els camps d'extermini nazis de la Segona Guerra Mundial, l'eugenèsia agafaria un gir criminal... [+ crítica]