«Copi & Ocaña al Purgatori», de Marc Rosich, a partir d'una proposta de Julio Álvarez. Intèrprets: Oriol Guinart, Víctor Álvaro i Jaume Madaula. Veu en off: Bealia Guerra. Disseny escenografia: Montse Amenós. Construcció escenografia: Arts-cenics. Disseny il·luminació: Quico Gutiérrez. Disseny so: Oriol Rufach. Disseny vestuari i caracterització: Núria Llunell. Assessora moviment: Bealia Guerra. Piano: David Anguera. Ajudant direcció: Carles Perelló. Direcció: Marc Rosich. Companyia Gataro. Almeria Teatre, Barcelona, 5 març 2015.

Segurament que per a molts espectadors joves, o no tan joves, els noms d'Ocaña i el de Copi els deuen sonar com si fos música celestial d'un temps i d'un país que ja no existeix. A qui li soni massa, que es convenci que ja té una certa edat. Qui sàpiga, a més, que un d'ells (Copi), dramaturg argentí establert a París, va morir de sida el 1987, i l'altre (Ocaña), pintor i anarquista llibertari, icona i terratrèmol de les Rambles de Barcelona de la primera Transició postfranquista, va morir a causa de l'incendi d'una disfressa de sol amb teixits sensibles en una festa al poble natal sevillana de Cantillana, també vol dir que ha vist ploure força. Per això, sorprèn, ara i fa deu anys, que un autor i director encara jove com Marc Rosich s'hi acosti com si fos ahir, segurament que amb l'alè de la mitificació que atorga el pas del temps i la veu popular. Ja ho va fer a finals del 2004, però, al Teatre Tantarantana, aleshores empès i dirigit per Julio Álvarez i, per més inri, amb els dos mateixos intèrprets protagonistes actuals (Víctor Álvaro i Oriol Guinart) i amb l'ombra del tercer intèrpret, abans Òscar Muñoz, substituït ara per Jaume Madaula... [+ crítica]