01 de febrer 2015

«Somni americà». A partir de textos d'Erskine Caldwell, Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugene O'Neill, Ben Reitman, William Saroyan, John Steinbeck i Tennessee Williams. Autor i dramatúrgia: Oriol Tarrasón. Intèrprets: Pep Ambròs, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer, Tennessee (gos invisible). Imatge i escenografia: Assad Kassab. Ajudant escenografia: Paula Santos. Vestuari: Maria Armengol. Ajudant vestuari: Clara Peluffo. Alumna pràctiques vestuari Institut del Teatre: Alba Macfarlane. Caracterització: Ignasi Ruiz i Montse Sanfeliu. Il·luminació: Iñaki Garzón. So: Roger Julià. Assessora moviment: Fátima Campos. Ajudant direcció: Ariadna Castedo. Alumna pràctiques direcció Institut del Teatre: Sigrid Pérez-Obiols. Direcció: Oriol Tarrasón. La Kompanyia Lliure & Les Antonietes. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 31 gener 2015

Si La Kompanyia Lliure per una banda i la de Les Antonietes per una altra representen per separat dues bones promeses, juntes ja són "la pera", amb perdó dels puristes. I si les dues companyies s'apleguen sota el paraigua estimulant del Teatre Lliure per crear un espectacle que parteix de la lectura i el buidatge d'una vintena d'obres de mitja dotzena d'autors nord-americans, principalment del primer quart de segle XX, la proposta és més que atractiva. Mai com ara, el Crac del 29, la Gran Depressió i el miratge del somni americà havien estat un referent tan evident. Entre el 2007 i el 2008, quan el paisatge esquelètic de grues de la construcció augurava l'esclat de la bombolla de l'especulació immobiliària que encara s'arrossega, eren pocs els que s'atrevien a qualificar de "nou crac" el que després vindria. Ha estat, doncs, la generació que en aquell moment acabava d'aterrar al mercat laboral i artístic amb una motxilla de projectes sota el braç, i la que ara en pateix greument les conseqüències, la que es troba en la millor situació anímica per fer-ne una relectura i una reflexió des de la mirada dels que, com la generació dels seus besavis i avis, també han vist com s'esfondrava el somni promès... [+ crítica]