«El molinet màgic». Basada en la rondalla popular universal recollida en català per Joan Amades. Versió de Macià G. Olivella. Música original de Ferran Gonzàlez. Intèrprets: Mariona Campos, Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer i Xavier Soler. Vestuari: José Carrasco. Confecció vestuari: Them. Escenografia: Thero Guzmán. Il·luminació: Francesc Campos. Màscares: Jaume Garcia. Titelles: David Laín. Coreografies: Esther Pérez. Assessorament: Maria Agustina Solé. Direcció musical: Ferran Gonzàlez. Direcció: Gerard Nicasi. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 14 febrer 2015. A partir 4 anys.

Aquesta rondalla, que diuen que té els seus orígens en un antic poema dels trobadors nòrdics, 'La cançó de Mill' o 'La cançó de Grotti', dins de la sèrie 'Edda poetica', va ser recollida aquí pel folklorista Joan Amades, el 1953, en el recull 'Les 100 millors rondalles populars', reeditat posteriorment en diferents edicions i de la qual parteixen diverses versions en col·leccions per a primers lectors com la de Francesc Boada, amb il·lustracions de Picanyol, dins de l'Editorial La Galera (1979 i posteriors) , o la de Núria Font, amb il·lustracions de Cristina Losantos, dins de l'Editorial Cruïlla, el 2000, amb el títol 'El molinet de sal', un títol que adopten algunes edicions modernes i que té la seva justificació perquè és precisament la sal l'element que tanca la moralitat de la rondalla que, en llenguatge popular, podríem resumir així: Qui cobeja tot el poder acaba fent salat. L'adaptació teatral de la companyia La Trepa manté el conflicte més primitiu, entre dos germans, un de ric i un de pobre. D'altres versions parlen de dos veïns amb l'enveja de l'un per l'altre. En aquest cas, l'espectacle musical de La Trepa, que ha dirigit Gerard Nicasi, situa la trama en un indret oriental on, com en molts altres indrets, també s'aprofita el conte per buscar una resposta popular al fet científic que l'aigua de la mar sigui salada... [+ crítica]